mferres |
dimarts, 25 de novembre de 2008 | 22:11h
Avui sentia la notícia dels Fiasco awards a projectes no reeixits de l'àmbit de les TIC, i m'ha fet recordar que ara fa un any em va tocar repassar la història dels projectes fracassats relacionats amb la llengua a les nostres universitats. Va ser depriment, perquè me'n van sortir una pila. Els detallo de pressa: el primer, el Reglament d'usos lingüístics conjunt (per reticències d'una sola universitat, el 94: endevineu quina... ), el segon, la campanya comuna "Comunicar normalment" de totes les universitats de la Xarxa Vives, el 97 (pels dubtes d'algun rector, encara no sé quin); el tercer, el qüestionari conjunt per saber en quina llengua es fan les classes; el quart, el Programa de 3es Llengües, del conseller Mas-Colell, per manca de finançament, diuen, i perquè va ser el primer que va anul·lar el conseller Solà; el cinquè, i lligat a aquest, l'Escola Virtual d'Idiomes, que a Girona ens va portar moltíssims problemes perquè no s'havia previst que un programa informàtic s'ha d'actualitzar permanentment; el sisè, el Decret per a l'acreditació lingüística del PDI el 2006, que el van congelar a l'estiu (la terminologia va millorant); el setè... cal continuar? Més val pensar que ara sí que n'hem après; com deia en l'exposició que vaig fer aleshores a la UOC, aquests projectes fracassaven o bé perquè eren invent dels tècnics o bé perquè eren idea només dels polítics, i generaven desconfiança en el col·lectiu que no hi havia estat implicat, però des del juny de l'any passat ja hem vist que ens cal treballar plegats, i per això ens reunim de tant en tant vicerectors i caps de servei, en les trobades sobre Política lingüística i EEES. Aviat ja tocarà fer la cinquena a Vic. Li ho hem d'agrair a la meva anterior vicerectora, que hi va creure i va organitzar la primera trobada a l'hotel Carlemany. Va ser il·lusionant veure tothom reunit per primera vegada a la hìstòria, i presentar els tècnics de català i els d'anglès que encara no es coneixien, tot i treballar a la mateixa universitat. La foto de grup és històrica.
Espero que tot plegat ens porti cap a algun lloc. Encara no tenim un full de ruta gaire clar, però en el camí ens hem fet amics. El projecte s'ho val, i hi creiem.
Al final ens trobem aquí, virtualment. Qui ho havia de dir, tantes xerrades com hem compartit (i sopars). Espero que em segueixis, jo fa temps que et llegeixo. M'expliques una mica més la frase?
Per fer una metàfora podríem dir que la llengua, inclús l'accent, forma prat de la identitat cultural de la persona i del seu poble.
Els imperis, per facilitar-se la tasca recaptatòria, sempre intenten imposar la seva pròpia identitat.
Els imperis són lladres i genocides de mena, és la seva raó de ser. I Espanya son les restes d'un imperi que s'enyora.
Tens raó, els interrogants són molts. Però no ens hem rendit, i ja fa 15 anys que vam començar. Ho podíem haver enviat tot a pastar fang, amb tot el que ens ha passat. Mira, m'he proposat un objectiu que explico a tothom: les llengües han d'entrar en l'agenda política, a Catalunya, als PPCC i al MEC. I ho podem aconseguir, si actuem amb fermesa. El primer pas ja s'ha fet: els indicadors lingüístics, si s'aproven, faran que les universitats avancin en el coneixement i ús de la llengua catalana (i anglesa), perquè hi ha diners en joc: 31 milions d'euros en 3 anys. Ha estat una bona idea, no? Si segueixes una política lingüística determinada, cobres més. Això tothom ho entén.