GIMENO, Xavier: Fuga. Proa. XIII Premi Pere Calders de Literatura Catalana 2007
(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
La narració de Fuga parteix d'un fet crucial i esfereïdor: un intent de suïcidi. El Jordi, un psiquiatre de renom dins la seva professió, apareix inconscient i tirat al carrer per sobredosi d'heroïna. El resultat és l'ingrés immediat a l'hospital i el diagnòstic un coma cerebral. Ara bé: quins fets han dut al Jordi a injectar-se droga? La resolució a aquesta pregunta recaurà en les quatre dones que prenen veu al llarg de la novel·la. Elles són qui duran al lector pels camins del coneixement del caràcter i la vida del Jordi per tal de, a poc a poc, anar configurant i comprenent els darrers dies de la seva existència.
La Maria, l'esposa, ens parlarà d'un marit absent de la llar familiar per motius professionals, de la seva relació freda i extremament analítica, i de la immensa quantitat de vegades que ha sabut que l'estava enganyant amb una altra dona. L'Alba, la filla, recordarà la imatge del pare comprensiu dels temps de la seva adolescència, però també l'home que ha conegut just uns dies abans del suïcidi, durant la visita que ell li va fer a Praga. La Magda, la companya d'estudis i amiga fidel, es debatrà entre les dues visions que té interioritzades: la del Jordi quan era jove i estudiaven plegats, època durant la qual ella se'n va enamorar; i la del Jordi adult i distant, ja llençat de ple a l'èxit professional. Finalment l'Helena, l'amant, rememorarà els inicis de la relació que han mantingut durant deu anys i donarà voltes a l'última trobada, precisament la nit abans que el Jordi marxés a visitar la filla a Praga.
A través del monòleg interior veurem com exposen el bocí de Jordi que cadascuna d'elles ha conegut i, peça a peça, com si d'un trencaclosques es tractés, coneixerem l'home que jeu en un llit de l'hospital. La tècnica és encertada i aquest és un dels trets forts que van destacar els membres del jurat per atorgar el premi a aquesta obra: quatre punts de vista que tan aviat es diferencien i se separen, com complementen les seves explicacions. Un recurs, per altra banda, que manté l'atenció lectora d'aquesta novel·la psicològica, perquè amb cada monòleg apareix l'ham que captarà la curiositat del lector i el durà a continuar pàgina rere pàgina.
Ara bé, com a breu nota discordant dins la ressenya positiva (perquè considero que és una novel·la intel·ligent força recomanable), potser hi ha un parell de detalls que necessitarien acabar-se de polir. Per una banda els registres de cadascun dels monòlegs interiors, que només queden diferenciats en funció de la passió o agressivitat amb què es dirigeix cadascuna de les dones al malalt. Una diferenciació que de vegades no queda prou clara. I per altra banda les explicacions que de vegades fan aquestes veus femenines quan es refereixen a aspectes de la seva vida quotidiana personal o particular. Explicacions que no aporten res i que enterboleixen la construcció del personatge, en definitiva la fita o el repte de Xavier Gimeno.
