Ella mata els mots amb els ulls i ell, de lluny, els reescriu. Al bar ple de fum les ombres s’amaguen dibuixant la forma dels objectes i les altres parelles mouen les mans mentre parlen en veu baixa. Algun peto, algunes cares llargues i molta gent sola que mira el futbol a la televisió. Sembla un bon any pel Barça si hem de fer cas dels somriures, les rialles, i les cerveses que el cambrer va repartint procurant no fer massa soroll no fas que algun del que, hipnotitzats per les imatges, es despertes. De cop un crit, un crit sec, de moltes veus es dispara i trenca l’harmonia insòlita d’aquest lloc. Assaboreixo un te amb regust a sabo i trec la meva llibreta de butxaca embogit per explicar aquesta estranya situació. Però es refà el silenci i torna a fer-se l’amo del bar acompanyat pel fum, tanco la llibreta, potser avui no hi ha res a dir, m’aixeco i pago el te ensabonat a una xinesa amable que despatxa a la barra. Abans de marxar (ja m’han ocupat la cadira) faig una darrera mirada al cul del bar: ella mata els mots amb els ulls i ell de lluny, els reescriu.
marisol |
divendres, 12 de desembre de 2008 | 02:22h
Què en penso: El narrador ho té una mica difícil, perquè el que es disposa a fer un cop ens descriu l´atmosfera futbolera del lloc on es troba és prendre notes en una llibreta, és a dir: escriure. Però això ja ho fa el primer personatge, qui escriu els mots que de lluny algú altre es carrega amb mirades letals com si amb això pugués tornar-los a la vida. A nivell d´accions, cap sorpresa. El narrador va d´espectador, però sense implicar-s´hi. Pren notes, sí, però no sabem si són per recrear l´angoixant escena o per mostrar la seva empatia envers aquell qui "de lluny, reescriu els mots morts". D´altra banda, aquest crit múltiple que trenca l´harmonia ens predisposa a pensar que és pel futbol i el narrador encadena de forma suggerent aquest sò estrident amb el regust a sabó. No haurà ocasionat cap buit a la parròquia quan se´n vagi. Fet i fet, ja li han arravatat la cadira tan bon punt n´ha aixecat el cul. Bars! : (
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
Reescriu, reescriu, posats a reescriure, podries fer-ho més sovint... ;) M'agrada llegir-te.