Pilar (Dimarts, 9/08/05, Betlem) Avui hem anat al Negev, jo estava morta de son, els últims dies han
estat molt durs. Hem estat amb un guia molt entranyable, un beduí que viu a
Israel, al Negev la majoria d'àraboisraelians són beduïns. Són considerats ciutadans
israelians, però no tenen els mateixos drets. Hem presenciat una discussió
entre el nostre guia i una israeliana davant la mesquita més gran de Ber Sheva,
hi estan fent obres perquè és un monument molt important, però no saben si en
permetran l'ús per a la pregària dels musulmans. És propietat d'Israel. I hem
dinat amb una família beduïna, un arròs boníssim! Les dones han cuinat, però
s'han quedat dins, no han menjat a fora amb nosaltres. Després hem entrat a
veure-les i semblaven molt contentes. Hi havia moltíssims nens per allà, diuen
que la batalla demogràfica l'acabaran guanyant els palestins.El nostre guia diu que l'única sortida al
conflicte és que els fanàtics de cada part desapareguin, és a dir, Hamàs per
una banda i els jueus ultraortodoxos per l'altra, i es creï un estat per als
dos pobles que treballin per conviure junts. Això és el que van intentar a
Sudàfrica, no? Amb la situació actual és impossible aquesta sortida.
De camí cap a Ber Sheva ens hem aturat a una
estació de servei, hi havia molts autocars amb soldats joveníssims, els nois
fan la mili 3 anys i les noies 1 any i mig. Quina passada la militarització de
la societat israeliana! I quina despesa que tenen! Molts dels civils israelians
també van armats, sobretot els que viuen a les zones ocupades. A l'estació de
servei ens hem trobat dos nois de la meva edat amb una pinta de normalitat
absoluta armats amb una escopeta cadascun fent de guies a un grup de joves
jueus francesos que venien a una trobada internacional de jueus a Israel. En
aquest sentit, m'agrada viure als Països Catalans, és molt excepcional veure
militars i armes.
Ara al vespre hem sentit tirs i atacs amb míssils cap a la Nativitat, ha
durat més de dues hores. Es veu que buscaven un paio de la Yihad Islàmica que
sembla que viu prop de la Nativitat. I jo no tinc la sensació de perill, m'està
resultant una cosa ben normal. Què fort!
