Pilar (Dilluns, 8/08/05, Betlem) Avui hem visitat el camp de refugiats de Jenin que va estar bombardejat
el 2002. Hi ha la "zona 0" també, és la zona que va quedar destrossada, sense
possibilitat de reconstrucció, les cases d'aquesta zona ara són noves. Quan es
va reconstruir el camp es va fer sota els paràmetres de l'ONU i van fer els
carrers més amples perquè Israel va demanar-los que necessitaven poder fer
passar els tancs amb més facilitat que com ho van fer el 2002. Quins pebrots!
Ho trobo molt greu!També vam visitar un centre de discapacitats i
d'infants. Es veu que es donen molts casos de nens amb paràlisi cerebral perquè
durant el part no els arriba suficient oxigen al cervell. Hi ha moltes vegades
que en els check points els soldats no deixen passar la partera i ha de parir
allà mateix amb les conseqüències de perdre el nen o que neixi amb seqüeles com
la que comentava.
Jenin és una de les ciutats més resistents,
els pòsters de màrtirs a les parets són tan abundants i diversos... A Jenin és
on es realitzen els "assassinats selectius" perquè hi ha molts militants de
Hamàs.
Quan els palestins ens expliquen la situació insisteixen en dues coses:
que no són terroristes, però que tenen tot el dret i necessitat a resistir; i
que, si us plau, no els oblidem. Van amb molta cautela amb les qüestions de
terrorisme quan parlen amb occidentals.
