Enric IV mor, i a palau són molts els qui tenen por del nou rei. Però Harry, ara ja Enric V, els tranquil·litza: “Germans, mescleu tristeses i temors, i això és la cort anglesa, no la turca. No és pas un Amurat qui succeeix un Amurat, sinó un Enric a un altre Enric”**. La notícia arriba a Falstaff, que n’espera grans coses: “Sé que el jove Rei està malalt per veure’m. Agafem els cavalls de qualsevol. Les lleis d’Anglaterra estan a les meves ordres”. Però s’equivoca de dalt a baix. Quan Falstaff s’hi adreça -“Déu guardi la Teva Gràcia, Rei Hal, el meu majestuós Hal!- Enric V li respon de la següent manera: “No et conec, vell. Més val que et posis a resar*. Que poc li escauen a un ximplet els cabells blancs! Molt temps he somniat un home així, tan inflat d’àpats, tan vell, tan profà... Un cop despert, però, he menyspreat el somni: d’ara endavant empetiteix-te el cos i augmenta la virtut; abandona els excessos, i pensa que la tomba per a tu obre la boca tres vegades més que per als altres. No em responguis amb bromes de bufó imaginant que sóc igual que abans: Déu sap, i el món ho percebrà aviat, que estic molt lluny de ser com era i de la companyia dels que eren amics meus. Quan sentis dir que sóc com era abans te’m podràs acostar per ser qui eres: el mestre i l’esperó dels meus desordres. Fins aleshores et desterro, sota pena de mort (tal com he fet amb tots els que m’extraviaven) perquè no us acosteu menys de deu milles a la nostra persona. El que us manqui per viure us ho concediré no fos que la necessitat us empenyés al mal. Quan sapiguem que heu corregit la vostra vida, segons els mèrits i capacitats, ascendireu”. Enric V s’allunya i Falstaff, atordit, busca una justificació: “El rei em cridarà en privat. (...) El que heu sentit era pura comèdia”. “Una comèdia que es convertirà en la tragèdia de la vostra mort”, sentencia, al seu costat, el mestre Llonze.
* I know thee not, old man: fall to thy prayers.
** Amurat va succeir el seu pare Salim II l’any 1574 i va fer matar tots els seus germans.
(Notes i fragments de Shakespeare: Salvador Oliva)
(Properament, Enric V)
