mferres |
divendres, 21 de novembre de 2008 | 07:59h
Aquests darrers dies, hem assistit a un debat sobre la pèrdua de rigor lingüístic als mitjans de comunicació. Fins i tot el president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans ha arribat a proposar sancions per als periodistes que no tinguin cura d'escriure bé, bé perquè no s'hi miren, bé perquè no en saben més. Val a dir que per no alimentar la caverna mediàtica s'han hagut de fer enrere ben de pressa. Què voleu que us digui, no em va agradar que el president de l'IEC s'afanyés a aclarir que en Joan Martí no parlava en nom de l'Institut.
La qüestió, de fet, va aparèixer ja fa dies, al diari El País, amb l'article Mucho título y pocas letras, on es constatava el baix nivell lingüístic dels textos que produeixen els estudiants universitaris. I abans, ja havíem perdut hores i hores discutint sobre la competència lingüística del president Montilla, arran d'unes declaracions de Felip Puig al programa Minoria Absoluta. I no ens podem oblidar del debat sobre la llengua de Serrallonga, reflectit a l'article de Màrius Serra.
Tot plegat, hores i hores de parlar i escriure sobre aquestes qüestions, però sense arribar al fons del problema: com ho podem fer, per fer pujar el nivell? Quins professionals tenim i tindrem? On és la consciència lingüística, ningú no els ha ensenyat que existeix?
Semblaria que no.
Per això a la UdG estem treballant en un pla que, entre d'altres mesures, proposa que es pugui suspendre els estudiants si presenten un treball o un examen sense la qualitat lingüística mínima requerida. Provocarà polèmica, segur. Protestaran, segur. Però no ens farem enrere, perquè aquesta ha estat una demanda explícita dels professors de Ciències, tips de perdre el temps desxifrant escrits que volien dir però no diuen. Si ens en sortim, proposarem que la mesura es vagi estenent a tot el mapa universitari català. No seria tan estrany, ens posaria al nivell d'altres països normals. Ara que, ben pensat, potser a molts això no els interessa...
Meius, felicitats pel blog i benvinguda a la catosfera!!
Feia temps que no sabia de tu. Els blocs permeten retrobar-se. Penso que és exactament el que tu dius: feina personal de cadascú, com ho és la de posar-se al dia en el teu àmbit, i t'asseguro que hi ha moltíssima gent del nostre gremi que viu de renda, sense ni haver fullejat el DIEC 1a edició. És ben trist, però potser és a les facultats on t'han inculcar el sentit lingüístic i aquesta responsabilitat de què parlem. Si el professor ja és el primer que no compleix, què vols que en surti? Fins aviat,
Excel·lent iniciativa. Estic encantat que hagis obert aquest espai de debat i miraré de passejar-m'hi sovint.
Pel que fa a la qüestió del rigor lingüístic, la vostra iniciativa a la UdG em sembla magnífica i miraré si puc fer alguna cosa perquè sigui considerada a la UPF, sobretot si, com dius, la penseu presentar al conjunt del sistema.
Finalment, a tall d'anècdota, avui he assisitit a la I Jornada de Llengua i Estadística a l'IEC. Durant la Jornada (d'altra banda ben interessant), una persona ha reivindicat la necessitat d'utilitzar expressions incorrectes o no gramaticals, barbarismes, faltes ortogràfiques...per "acostar el llenguatge" dels qüestionaris i enquestes a l'enquestat. Dos dels ponents (un d'ells professor universitari) s'hi han afegit amb alegria, dient que sí, que pot anar bé, per tant, que es faci. M'he hagut de mossegar la llengua perquè anàvem amb retard. Per això ara em desfogo.
Per un moment he pensat que el bust d'Enric Prat de la Riba em cauria a sobre el cap, però no el que ha caigut ha estat la meva ànima que era als meus peus. Com és possible reivindicar la incorrecció i l'error? Com es pot exhibir aquesta ignorància sobre la funció social de la gramàtica o de l'establiment d'una norma estàndard útil per a la comprensió mínima? Al final ni ens entendrem ni farem res ben fet. Em penso que enviaré una carta de protesta a la directora de l'IDESCAT.
Em fa il·lusió que em segueixis, ja saps que tinc molt en compte la teva opinió. Precisament acabo d'arribar del País Basc i hem tingut el mateix debat amb l'euskera. Diuen que per culpa de l'excessiva normativització (han posat exemples concrets del que diuen que s'ha de dir i el que diu la gent però no he entès res de res, l'intèrpret no traduïa en aquest moment, és clar) els nens se'n cansen i ho deixen. Hi ha més causes, però un dels ponents defensava precisament el que dius tu. No m'hi poso, no coneixem prou bé la seva realitat. Però la nostra, sí, i pots comptar que tirarem endavant la mesura, perquè la Comissió de Política Lingüística la defensarà. M'agrada especialment que no hagi estat idea del Servei Lingüístic, sinó una demanda explícita d'uns professors que no són de Lletres. Ja anirem parlant.
Una anècdota: En quart de carrera, un professor (em disculparà, no puc recordar el seu nom en aquest moment), el primer dia de classe ens va amenaçar amb no continuar llegint un examen quan trobés la paraula "inflació" escrita amb dues c, "inflacció". Ningú de nosaltres va protestar. Però eren altres temps... Suposo que teníem més vergonya i amor propi que necessitat de reivindicar els drets dels estudiants. Penso que en aquest conflicte s'hauria de trobar un punt d'equilibri: les normes imposades no sempre generen els resultats esperats...
Gràcies pel comentari, m'estimula a continuar el debat. Hi ha molts diccionaris en línia, precisament a la Unitat de Suport Lingüístic de la UdG tenim una pàgina on els hem recollit per especialitats -n'hi ha de psicologia, també- i no sé si saps que el TERMCAT ja fa temps que està publicant terminologia en codi obert, que són per a experts, sobretot, a més de diccionaris en línia. Els de Girona hi tenim alguna cosa a veure, amb aquesta decisió, perquè va ser un compromís adquirit en un acte que vam organitzar nosaltres, i ens n'alegrem.
Però tens raó que encara falta més material. Per això des dels serveis lingüístics universitaris s'està fent un esforç per anar publicant diccionaris especialitzats que es distribueixen gratuïtament als estudiants de primer curs, subvencionats per la Xarxa Vives d'Universitats. Aquí tens el cercador
Espero que tot plegat et sigui útil.
Per part meva, en la primera col·laboració que faig com a professor associat de dret del TReball de la UDG, i després de llegir les dues primeres pràctiques, que són treballs d'uns 20 folis, de 28 alumnes de 4rt de dret, i quedar literalment esgarrifat d'algunes expressions i construccions, vaig començar l'última classe advertint-los que si he de continuar llegint "per compte aliena" o "ajenitat" o "jutjat de lo social", vuit, deu, quinze vegades en els exàmens de febrer, m'aniré posant nerviós i la nota inevitablement anirà cap avall.
Devien pensar que sóc un llunàtic, però de debò, a part de les múltiples faltes ortogràfiques, hi ha contruccions que farien ressuscitar un mort, dignes d'algun acudit que corre per internet.
Quan s'aprovi el Pla, que serà al CdG de desembre o de gener, ja podràs suspendre'ls, si vols. Ara també ho pots fer, però potser te la jugues més. Farem una campanya explicativa, i oferirem formació per a qui la necessiti. Però interessa que vegin que va de debò, que no fem broma amb això.
Si vols començar a fer-ho córrer entre els estudiants, millor.
Si has començat aquest any a la UdG, també t'hauràs trobat la normativa per la qual has d'acreditar coneixements de català. Els ho pots dir, perquè no vegin que només ells es veuen afectats per aquestes mesures, els professors també han de fer els deures.