odtor |
divendres, 21 de novembre de 2008 | 02:05h
La darrera entrada d'aquest bloc, fa ja molts dies, parlava sobre agafar distància i el meu primer mes a Madrid. Des d'aleshores han passat moltes coses sense que passi ben bé res. Estic més adaptat a la feina, tot i que encara molt lluny de tenir sensació de control -ara és sensació d'aprendre continuament, també molt bona però alhora dóna una gran sensació d'inseguretat que es va diluïnt amb el temps-. Avui he retornat a casa. La mare, l'àvia, el meu poble, la gent amb qui he compartit mil i una nits. Una sensació estranya perquè estic a casa però ja no és el meu món, ara aquest està a Madrid i hi ha coses allà que aquí no hi són...
El retorn però m'ha fet adonar-me també d'on estan les meves arrels, d'on sóc. Tinc suposo una certa sensació de molt afortunat Ulisses. Aquí tot és igual, més o menys. La mateixa gent, els mateixos temes, saber que la teva gent encara hi és, que et volen veure, que s'interessen per tu... no deixa de fer-te feliç. Sóc d'aquí, visc allà, per sort tinc clar que per molt que m'agradi allò que tinc i deixo a MAdrid, també què tinc i deixo a Sant Quintí. Que m'hi lliga i farà que sempre sigui un quintinenc.
Como te entiendo en este texto, si bien yo he hecho el camino contario , soy de Alcalá de Henares y vivo en Barcelona. Yo también se donde están mis raíces, aunque después de 8 años éstas se hayan confundio con las ramas de ahora y ahora cuando estoy allí me parezca que estoy aquí y viceversa, es decir, que tengo dos casas y la ciudad que habito es mucho más extensa que antes.
Una abraçada,
Miguel
Espero que els Nadals i tot això que es diu, hagi anat la mar de bé.
Un petonàs
Ben retornat Oriol!!! Espero poder-me escapar algun cap de setmana a Madrid per no perdre'm una d'aquelles nits que organitzeu amb el Roger i companyia ;)
Bon Nadal nanu!