La nostra societat viu, des de fa uns anys, esclavitzada pel culte a l'estètica i el cos perfecte. Aquesta tardor les caixes i els bancs han començat la seva particular operació biKini.
La setmana passada la reunió del G20 no va aconseguir, a priori, els resultats esperats. I la reunió no va anar bé perquè les borses no han deixat de caure en picat; per tant moltes empreses, també els bancs, des de fa uns mesos han perdut part del seu valor. Ara els vestits dels bancs i caixes s'han encongit de tal manera que necessiten, urgentment, fer un regim per aprimar-se i posar-se a to amb la nova talla que els ha deixat la crisi.
Des de fa unes setmanes han començat a còrrer rumors, des de les pròpies entitats d'estalvi, de que ja estan elaborades les llistes d'empleats que passaran a engrossir les llistes d'aturats ( en alguns casos es parla del 10% de la plantilla) perquè ara no els poden encabir en el nou vestitde l'empresa. Sembla ser que aquestes mesures han estat aconsellades pel Banc d'Espanya, i formen part d'una estratègia, impulsada pel govern Zapatero, per aconseguir que en un parell d'anys quedin com a molt 4 o 5 caixes a nivell de tot l'estat espanyol.
josepblesa |
dimecres, 19 de novembre de 2008 | 23:20h
Abans de tot: donar-te les gràcies per dexsar un comentari en la teua visita al meu bloc. I segona: recordar-vos delc omentari que et vaig desar en aquell post que vas fer farà unes setmanes parlant sobre aquest tema tan important. Al meu parer correm el perill de quedar esquarterats territorialment en les fusions que s'acosten. Torts sabemde la importància a nivelld e tindre unes caixes-bancs a nivell europeu i el poder en el desenvolupament d'infrastructures. I ací pense que cal ésser vius i astuts. Tots plegats, l'EURAM en ple se la juguen en aquesta embranzida. Sempre estarem en perill si des d'algun lloc de poder ens volen separats. L'economia l'entèn tothom, més que d'altrees consideracions. És una magnífica oportunitat que cal no malbaratar. Davant d'un problema latent, cal reconduir-lo en un avantatge.
I segona: recordar-vos delc omentari que et vaig desar en aquell post que vas fer farà unes setmanes parlant sobre aquest tema tan important. Al meu parer correm el perill de quedar esquarterats territorialment en les fusions que s'acosten. Torts sabemde la importància a nivelld e tindre unes caixes-bancs a nivell europeu i el poder en el desenvolupament d'infrastructures. I ací pense que cal ésser vius i astuts. Tots plegats, l'EURAM en ple se la juguen en aquesta embranzida. Sempre estarem en perill si des d'algun lloc de poder ens volen separats. L'economia l'entèn tothom, més que d'altrees consideracions. És una magnífica oportunitat que cal no malbaratar. Davant d'un problema latent, cal reconduir-lo en un avantatge.
Cordialment.