Dir-se Saül Gordillo té aquestes coses. Amb els anys t'hi acostumes. "S'escriu com Raül, però amb essa i dièresi a la u. I Gordillo, amb ge, com aquell jugador del Betis que després va fitxar pel Reial Madrid [wiki] i que corria la banda amb els mitgetes ben baixades." M'he acostumat a fer-ne broma. L'error de posar accent i no dièresi ja és habitual. Amb el cognom, hi ha dubtes de tota mena. Bordillo? No, Gordillo. La confusió de Saül amb la capital de Corea del Sud, Seül [wiki], també és un clàssic. Inclús que et diguin pel nom d'una companyia de transport, Seur [web]. Entre la gent gran, la confusió preferida és amb Samuel, nom també bíblic [wiki]. Confonen l'últim jutge d'Israel per Saül [wiki], el primer dels reis d'Israel. I així explicaria un munt d'anècdotes... Però és que aquesta setmana he rebut dues cartes a la redacció que superen, i de lluny, qualsevol dels despropòsits anteriors. La primera és del President de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, a qui conec i amb qui hi hem parlat en més d'una ocasió. Doncs la seva carta, i no us ho perdeu, m'arriba amb el següent nom: Seül Cordill. Vinga! Capital de Corea del Sud, ja ho accepto. Però el cognom té cordills... És el primer cop que em bategen així. No és Cordillo ni cordeles ni cordones, sinó un curiós catalanitzat Cordill. Per acabar-ho d'arrodonir, els de la Diputació de Barcelona [web] sostenen que sóc el director de CAN, és a dir, Agència Catalana de Notícies. No de l'ACN, sinó de CAN. Potser volien dir can ACN! Segona entrega divertida en poc temps de diferència. Rebo una carta de l'Agència Catalana de Protecció de Dades [web], signada per la seva directora, Esther Mitjans Perelló, a qui no tinc el plaer de conèixer. No m'he llegit la carta que la bona dona envia a una persona que tampoc no conec. Es tracta de Saúl, amb accent, com si el nom fos en castellà. I el seu cognom és... Guardilla. Molt gran aquesta, també. Que els que teòricament s'encarreguen de la protecció de dades em rebategin i em vulguin amagar en una guardilla, té nassos. Sort que no m'han dit Buhardilla, on també m'hi hauria pogut amagar. Afortunadament la majoria de cartes prescindeixen del meu segon cognom, Bernárdez. Des de Fernández fins a Hernández o Bernández, amb ena i no amb erra, és pràctica habitual en aquest rebateig diari al qual estic sotmès. Si després de tot això algú no em troba, que em busqui en una guardilla de Seül, on em trobarà lligat amb un cordill.
(Alguns amics em diuen, carinyosament, pel diminutiu Saulet o per Grasset o Grassonet, catalanitzant literalment el primer cognom. D'altres, Sauliño per la sang gallega o en aquest llibre em fan una conya amb Saudillo. La meva àvia em diu Saulito perquè Saúl era el meu avi, al cel sia.)
(Alguns amics em diuen, carinyosament, pel diminutiu Saulet o per Grasset o Grassonet, catalanitzant literalment el primer cognom. D'altres, Sauliño per la sang gallega o en aquest llibre em fan una conya amb Saudillo. La meva àvia em diu Saulito perquè Saúl era el meu avi, al cel sia.)
Salut Gurdillu
Bé, si et consola a mi cada vegada més em diuen "La Pele". Què hi farem... xD
Obviament, fins poc després del 1975 vaig haver de rossegar el José Juan del nom en foraster. Els llinatges també em donaren feina: Rosselló acabava sovint amb una única 's'; el Cuní esdevenia Cunill, amb 'll' final, que és més habitual a Mallorca.
Han estat anys per aconseguir que arreu vagi apareixent correctament el meu nom: DNI, passaport, targetes diverses (enguany, encara, la sanitària).
Però l'anècdota més absurda, supera de molt, amic Saül, el que ens explicaves. Un dia m'arribà a la redacció del diari un sobre, que m'havia tramès una editorial de Barcelona a nom de "Sr. Perro Sello". Talment com ho llegeixes; és mal d'entendre, però potser si dic que sovint em diuen, senzillament, Pep Rosselló, potser és més bona d'entendre la suposada semblança fonètica. Què us sembla?!!
salut!