Juro que la setmana passada vaig decidir que
actualitzaria el bloc dia sí dia també. Pensava que quan no tingues ganes i/o
temps per escriure publicaria, com a mínim, un videoclip. El fet és que els
darrers dies s'han precipitat les coses. El meu periple de redactor-becari va
començar al juny a l'Enderrock (sí, segueixo escrivint-hi tot i això) i contiua al novembre a la web del diari ADN. Són unes pràctiques remunerades (visca!)
amb les que, de moment, estic molt content ja que té pinta que hi aprendré
molt. Però això no és tot. Si tot va com ha d'anar acabaré al març, just per
començar el Practicum de la uni. Això traduït voldrà dir un any sencer de
becari, que tela.
A banda d'això avui he llegit -i escoltat- una
de les cançons del proper disc de Franz Ferdinand. L'àlbum portarà per títol Tonight i, tal i com informava Pichfork,
el veurem publicat a finals del mes de gener de l'any vinent (abans, suposo,
als estimats rapidshares, megauploads i derivats). El tema que s'ha filtrat a
la xarxa és "Ulysses" i el podem escoltar gràcies a que ja ha estat radiat a
les ones britàniques. El fet és que després de sentir el que serà el primer senzill
del nou treball dels d'Alex Kapranos no deixa de quedar-me cara de circumstàncies.
Precisament és aquesta mateixa cara, aquella que et posa els llavis cap una banda, la que em va quedar després d'escoltar el darrer àlbum dels Kaiser Chiefs. Exactament igual que quan poso Hard-Fi o The Editors. Hem arribat a un punt que aquestes bandes s'estan convertint en una espècie d'autoparòdia del que eren quan van començar. Sí, és especialment sagnant en el cas dels KC però els Franz Ferdinand semblen portar el mateix camí. El problema no és la reiteració sinó la exageració de la seva música, l'intent de transportar-nos cap a la èpica des ritmes que et matxaquen el cap via guitarra repetitiva o òrgan amb massa protagonisme. Potser és que els gustos musicals van canviant però no entenc com una banda del nivell de Franz Ferdinand pot seguir amb aquest nivell d'histerisme alhora de composar, més quan fa tres anys que no treus disc i ja has tret tot el suc que podies a dos discos més que correctes. Re-inventar-se sí, autoparidar-se no.
I oju, que potser m'equivoco, només és el primer senzill, però el drama s'olora a milles
I aquí, el primer senzill del nou disc de Franz Ferdinand (via: JNSP)
