Parlo amb en Joan G. Li tremolen les mans. Té prop de 80 anys i la dona, clara de cap, prostrada al llit des de fa un parell de mesos. No es recuperarà. Quan van veure venir aquest panorama van llogar una dona russa perquè els cuidés. La Ludmila té quaranta-set anys -o potser trenta-set, dubta en Joan G. quan m'ho explica- que viu a casa seva i fa festa els diumenges. Cobra nou-cents euros nets al mes, a més del menjar i l'habitació. "És molt neta però cuina poc i el sopar no el vol fer" comenta en Joan resignadament. "Ens vol fer menjar un iogurt i res més. Diu que ja n'hi ha prou." En Joan vol menjar el mateix que li preparava la dona: verdura, peix, sopa, amanida... però la russa no ho vol fer. Per dinar mengen més però el què cuina la Ludmila no és gaire bó. Es recuperen els diumenges quan és fora -"va a Barcelona a veure un home"- i els visiten els fills que solen portar un tortell o unes lioneses. Els vespres se li fan eterns. "Ara ni puc veure les notícies de TV3: la russa s'enfada perquè no enten el català"
