mferres |
dimarts, 18 de novembre de 2008 | 22:19h
Avui ha tingut lloc un acte solemne a la meva universitat, la investidura de doctors honoris causa a Eric Hobsbawm, una persona de referència per als historiadors, i a Miquel Roca Junyent, un referent per al món del dret. Els parlaments de la padrina i el padrí respectius, dels homenatjats i de la rectora han estat d'un gran nivell, plens de paraules ben dites. Una única referència a la crisi, motivada per una petició externa. S'agraeix, la veritat, que de tant en tant se'ns recordi que som en una universitat i, per tant, un centre d'ensenyament superior. El cerimonial és útil i necessari, en aquest cas.El cor de la UdG, amb les interpretacions de Audite silete, An Irish Blessing, A Festive Gloria i finalment amb el Gaudemus de rigor, hi ha posat el punt delicat i elegant. A la sortida, els comentaris eren elogiosos i un punt sorpresos: "Sembla mentida que a Girona siguem capaços de fer coses així". Per un moment, mentre sentíem el parlament en anglès del Dr. Eric Hobsbawm, ens podíem imaginar que érem a Cambridge, en un temple com els que ells tenen, davant un professor eminent però heterodox, amb afició pel jazz. I m'he sentit bé, segura que aquesta universitat anirà avançant encara que li costi. Ja és hora que ens ho comencem a creure. I també hauríem de pensar a aprendre'ns l'himne universitari, que encara que això no és França, on s'exigeix saber-se la Marsellesa, no s'hi val a cantar només quan surt allò de "Vivam academia, Vivant professores" (bis). És la darrera quota de llatí que ens queda, preservem-la.
Un apunt: hi he trobat el rector de la UPF, on fa classes Miquel Roca, i li he parlat del vídeo que han penjat els seus estudiants a Vilaweb. Ell no en sabia res, i s'ha sorprès quan li ho he dit. Aquest jovent es mou, i no s'aturarà.
Un apunt: hi he trobat el rector de la UPF, on fa classes Miquel Roca, i li he parlat del vídeo que han penjat els seus estudiants a Vilaweb. Ell no en sabia res, i s'ha sorprès quan li ho he dit. Aquest jovent es mou, i no s'aturarà.
Enhorabona pel bloc, ara et poso a favorits per estar al cas de les actualitzacions.
Sobre la llengua a la Universitat, és evident que els estudiants no podem callar davant de moltes situacions que encara es donen, però ha de ser el conjunt de la comunitat educativa, i la societat en general, la que faci la pressió que cal sobre els que governen per assegurar que puguem viure plenament en català.
Una abraçada i ànims!
Salut!
Jordi,
Gràcies pel comentari. Ja veus que estic al cas del que feu els estudiants. Em pensava que t'havies tancat en alguna universitat en protesta per Bolonya... Esperem que pel català no us calgui anar tan enllà, perquè els que tenim aquesta responsabilitat hem de fer que es garanteixin els vostres drets lingüístics. A la UdG ho farem bé, se'n sentirà a parlar, i vosaltres ens hi haureu ajudat. Ànims per a tu, també, amb el Consell d'Estudiants, i fins ben aviat.