Avui faré un post una mica divers. En primer lloc, us faré cinc cèntims del darrer llibre llegit. És El joc de l'àngel, de Carlos Ruiz Zafón, editorial Planeta. D'aquest escriptor no puc dir massa coses que no sapieu ja els habituals de la literatura actual. Ha escrit pocs llibres però de molt d'èxit. Llibres d'aqueixos que t'enganxen des de la primera pàgina. Així em va passar amb L'Ombra del Vent i m'ha passat amb El joc de l'àngel. Comença escrivint literatura juvenil (El Príncep de la Boira, El Palau de la Mitjanit, etc.) i amb la seua primera novel.la per a adults ja es va consagrar com un dels autors més llegits i reconegutys arreu del món. Col.lobora cada diumenge al Magazine Digital (Levante-EMV) amb un article. I d'aquest llibre allò millor que podeu fer és llegir-lo. Són 672 pàgines de bona literatura. Si tens la "sort" de caure un bac, com m'ha passat a mi, fer-te un esguinç de genoll i immobilitzar-te durant uns dies, te'l llegiràs en un obrir i tancar d'ulls. Si no, et pasarà com a mi amb L'Ombra del Vent: el duia darrere a qualsevol lloc fins que el vaig acabar. I em vaig quedar amb ganes de més. A la contraportada podem llegir: "Un escriptor no oblida mai el primer cop que accepta unes monedes o un elogi a canvi d'una història. Mai no oblida el primer cop que sent el dolç verí de la vanitat a la sang i que creu que, si aconsegueix que ningú no descobreixi la seua manca de talent, el somni de la literatura serà capaç de posar un sostre damunt el seu cap, un plat calent al final del dia i allò que més desitja: el seu nom imprés en un miserable tros de paper que segurament viurà més que no pas ell. Un escriptor està condemnat a recordar sempre aquest moment, perquè és aleshores que ja està perdut i que la seua ànima té un preu."
Ahir en fullejar el Levante-EMV em va sorprendre una entrevista a Carlos Marchena, capità del València CF. A la portada destacava el diari aquesta resposta: "Por estadística debería haber homosexuales, però el mundo del futbol es un poco machista". I remetia a les pàgines 2 a 8 de la secció d'Esports. I si anàvem a la mateixa entrevista podíem llegir:
"Pregunta: En un colectivo tan amplio como es el de los futbolistas, ¿no resulta extraño que ningún jugador se declare gay?
Respuesta: Es raro porque simplemente por estadística sí debería haber gente homosexual, pero este mundo es un poco machista, u, si hay alguien de esa tendencia, creo que no se ha atrevido a decirlo; tampoco creo que debería ser un atrevimiento, sino expresar públicament lo que cada uno es y punto."
I podíem llegir aquesta pregunta i la resposta corresponent:
"Pregunta: La Reina, según el libro de Pilar Urbano, no está de acuerdo en que se llame matrimio a las uniones entre personas del mismo sexo ¿y usted?
Respuesta: Pienso que el amor es libre y cada uno puede tener la tendencia sexual que quiera y nadie te puede decir con quién tienes o debes estar. Creo que la Reina está equivocada. Matrimonio ¿por qué no? perfectamente."
I ja per acabar aquesta referència destaque una pregunta més:
"Pregunta: ¿Llevaría a su hija a un colegio público?
Respuesta: Sí, por qué no. Yo he estudiado en colegios públicos y estoy orgulloso de ello. Espero que mi hija lleve una vida tan normal como la que yo llevo que es la misma que cualquier valenciano. No vivo en ninguna burbuja ni mundo irreal."
Cal afegir que Carlos Marchena (31 de juliol de 1079) té estudis de Medecina. I això es nota a l'entrevista. Ací podeu llegir l'entrevista sencera.
I per acabar el post vull deixar-vos un fragment de l'article de J.J. Pérez Belloch, Mienten cual bellacos, d'EL PAÍS de diumenge. Cal veure de què són capaços quan volen alguns "membres" de l'Església catòlica.
Jordi G. |
dimarts, 18 de novembre de 2008 | 13:06h
La lletra del fragment de J.J. Pérez Benlloch és massa menuda si es visualitza en una pantalla de 1024*768 (internet camina cap a aquest estàndard), com la que tinc al meu ordinador. Potser haurien de posar-la una mica més gran.
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
