Recentment un amic em va demanar que li fes una explicació més o menys esquemàtica de les relacions entre els diversos poders (legislatiu, executiu i judicial) als Estats Units, com es relaciona el President amb el Senat, etc. Aprofitant que ho vaig escriure per ell, ho penjo al bloc per si interessa algú. Tingueu en compte que pot contenir alguna simplificació.
PODER LEGISLATIU
El Congrés federal (quan es diu "federal" als Estats Units es vol dir "que afecta o pertany a tot el país, als Estats Units") està format per dues cambres: el Senat (100 membres, 2 per Estat) i la Cambra de Representants (cada Estat hi envia un nombre de representats [= diputats] més o menys proporcional a la seva població, i n'hi ha un total de 435). La Cambra de Representants (House of Representatives) es renova completament cada dos anys i cada un dels 435 diputats representa un districte uninominal (sistema que agrada tant al Joan Oliver i Fontanet). El Senat es renova per terços (33/33/34) cada dos anys, però cada senador individualment té mandats de sis anys.
El fet que la renovació del Senat no es faci tota de cop és teòricament per preservar certa continuïtat en aquest cos legislatiu. Suposadament la Cambra de Representants és més arrauxada, funciona com una mena de termòmetre que pren la temperatura al país cada dos anys i reflecteix més directament "l'estat d'ànim del poble". El Senat, tal com deia George Washington, és la cambra que refreda les possibles arrauxades decisions que es prenen a la cambra baixa. Els senadors són escollits perquè prenguin decisions pensant en el llarg termini (aquesta és la teoria, és clar). Com que qualsevol llei ha de ser aprovada en igual forma (és a dir, amb el mateix redactat final) per les dues cambres, l'equilibri està teòricament garantit (sense l'aprovació de les dues cambres les lleis no poden sortir del Congrés).
El Congrés és l'encarregat d'aprovar els pressupostos generals i qualsevol despesa del govern. Més avall veureu com afecta això el President.
PODER EXECUTIU
Escollit cada quatre anys a les eleccions presidencials, el president és qui tria el seu govern (els caps de cada departament) i té també poder de nomenar membres dels altres poders, que normalment el Senat ha de confirmar amb una majoria de dos terços (si són rebutjats, el president ha de nomenar algú altre fins que el Senat li aprovi el nomenament). Un cop les dues cambres han aprovat un projecte de llei, s'envia al president i aquest té poder absolut per vetar-les (i llavors només poden passar amb una "supermajoria" del Congrés de dos terços a cada cambra). Com a idea general, les lleis no s'aproven si el president no vol però el Congrés pot no donar-li ni un duro al president per a les seves polítiques, així que hi ha un equilibri continu (un estira i arronsa) entre President i Congrés. Aquests és un dels famosos checks and balances (~ controls i equilibris) del disseny governamental que va idear James Madison, el principal artífex de la Constitució dels Estats Units.
Aclariment: "congressista" (congressman o congresswoman) teòricament es pot referir tant a un senador com o un representant, però a la pràctica sempre es refereix al segon cas perquè als primers se'ls diu directament senadors.
La Constitució dóna als senadors bastant més poder que als representants, i en general els senadors són també més mediàtics i una font habitual de candidats presidencials. Els candidats presidencials, quan no són vicepresidents, solen sortir d'entre els 50 governadors i els 100 senadors, o d'alcaldies de ciutats importants, com va ser el cas de Rudy Giuliani. Obama, McCain, Hillary Clinton i Joe Biden són senadors (ara Obama deixarà de ser-ho), i Sarah Palin és governadora d'Alaska. Des de JFK, tots els presidents havien estat abans vicepresidents (Johnson, Ford, Bush pare) o governadors (Carter, Reagan, Clinton, Bush fill).
PODER JUDICIAL
El Tribunal Suprem dels Estats Units és el tribunal d'última instància (és com el Suprem i el Constitucional a la vegada), i per sota hi ha altres tribunals d'àmbit federal. El Tribunal Suprem està format per 9 magistrats amb càrrec vitalici, el que els dóna gran autonomia. L'any 2000, per exemple, aquests nou magistrats van tenir el poder de decidir si el recompte a Florida continuava o no, amb la qual cosa es pot dir que van decidir les eleccions a favor de George W. Bush.
Cada cop que un magistrat del Tribunal Suprem es retira (o es mor, que també passa) el president nomena un substitut i el Senat confirma o rebutja el nomenament. Per tant, és molt important si el president que nomena els càrrecs és progressista o conservador. La legislació sobre temes com l'avortament o la pena de mort podria ser modificada en el futur si els magistrats interpretessin la Constitució en un sentit o en un altre. (Per exemple, la Constitució dels Estats Units prohibeix els "càstigs cruels i inusuals". Si una majoria del Tribunal Suprem decidís que la pena de mort és un "càstig cruel i inusual" podria acabar-se la pena de mort als Estats Units; entre 1972 i 1976 de fet la pena de mort va estar suspesa als Estats Units per aquesta raó.)
Durant el seu mandat George W. Bush ha tingut ocasió de nomenar dos nous magistrats al Tribunal Suprem, John Roberts (actual magistrat en cap) i Samuel Alito, que van ser confirmats pel Senat (un dels seus nomenaments, Harriet Miers, va retirar-se abans de poder ser confirmada pel Senat, entre altres coses perquè semblava clar que el Senat rebutjaria el seu nomenament).
FEDERALISME
Tota aquesta estructura està més o menys replicada a cada un dels 50 Estats, amb legislatius bicamerals a tots els Estats menys a Nebraska (l'únic Estat amb legislatiu unicameral), un governador i normalment un vicegovernador (lieutenant governor) i un sistema judicial propi. Cada Estat té una constitució pròpia, però supeditada a la dels Estats Units.
Les lleis de rang federal tenen per norma general preeminència sobre les dels Estats. Però no ens confonguem: el federalisme als Estats Units va de debó, i miraré d'il·lustrar-ho amb dos exemples. (1) En alguns Estats l'Estat et pot matar legalment (la majoria, de fet) i en altres no (Nova York, Nou Hampshire o Vermont, entre d'altres). Voleu major prova de federalisme? (2) En alguns Estats els motoristes han de portar casc (Califòrnia) i en altres no (Arizona). No cal ni dir que això a Espanya provocaria apocalíptics atacs d'urticària fins i tot en federalistes nominals que no podrien suportar els grans "agravios comparativos" i els "privilegios" que suposadament comporta un federalisme conseqüent.
Per acabar-ho d'adobar, hi ha reserves índies (de native Americans, que diuen aquí) que bàsicament estan supeditades a la legislació federal però no a la de l'Estat on resideixen, i tenen una mena d'estatuts propis (faig la brometa fàcil o no la faig? Bé, ja fa anys que La Trinca la va fer).
Espero que aquesta esquemàtica explicació hagi servit per donar una visió de conjunt sobre l'estructura del govern (en sentit ampli) dels Estats Units.
Drawing on designs inspired by artists,charities,cheap oakley sunglasses combine the world's finest optics with some of Oakley's favorite causes.oakley sunglasses help you wear your heart on your face.discount oakley sunglasses here!at amazing price!oakley sunglasses outlet - art and
Hola, el meu nom és Núria Roca i sóc estudiant de Periodisme. Estic cursant un seminari sobre les eleccions als Estats Units i el professor ens ha encarregat fer una entrevista via correu electrònic a alguna persona que tingui un blog o una web on parli d'Obama o de les Eleccions als Estats Units. Després de consultar el seu blog, m'ha semblat interessant fer-li l'entrevista a vostè. Com que no tinc cap manera de contactar li he deixat un comentari. Espero que em pugui respondre a la meva adreça electrònica que em figuro que a vosté li apareixerà o bé al blog que tinc per l'assignatura que és: nuriaseminariactualitat.blogspot.com
Moltes gràcies,
Núria
Unes paraules sobre el govern local. Els governs municipals - en les ciutats grans - són molt poderosos. Els regidors no tenen solament poder de control, sinó veritable poder legislatiu, de manera que les ordenances municipals s'aproven d'una manera molt semblant a una llei estatal o federal. Tots hem vist a les pel·lícules el funcionament de les policies locals, maquinàries nombroses i complexes sota el comandament de l'alcalde.
Per acabar-ho d'adobar, hi ha el comtats, una mena de províncies - o comarques, com ho preferiu.