Nezahualcoiotzin, rei de reis, senyor de nació de nacions, tenia per costum sortir a caçar disfraçat, vestint de manera molt humil, de manera que se'l podia confondre amb un dels seus súbdits. Així podia veure amb els propis ulls quina era la realitat del seu regne sense que les teranyines de la monarquia li enterbolissin la visió. Un dia sortí a la muntanya, i a prop dels límits d'aquells que eren el seus jardins, es trobà un infant que recollia petits branquillons per portar a la seva miserable casa. El rei li recomanà d'entrar a la muntanya -dins dels seus termes- on trobaria tanta llenya seca com voldria. Respongué l'infant.- No ho penso fer, perquè així ho mana el rei, i si així ho fes, aquest em llevaria la vida.
Preguntà llavors el monarca qui era el rei, i el petit respongué.
- Un homenet miserable, puix pren als homes allò que Déu els ha donat.
Replicà el monarca que bé podia entrar als termes que eren propis del rei, que ningú el veuria ni se'n adonaria. Tot seguit l'infant s'enutjà i renyà el monarca, dient-li que era un traïdor i enemic dels seus pares, car feia recomanacions que els podia prendre la vida.
Tornant el rei cap als seus dominis deixà encarregat l'ordre que prenguessin aquell nen i els seus pares i els portessin a palau. I així fou manat i els portaren ben apenats i atemorits, sense conèixer que eren cridats davant la presència del rei. Un cop arribats, Nezahualcoiotzin, manà als seus domèstics que els donessin certa quantitat de fardos de mantes, molt de blat de moro, cacau i altres obsequis, i els despedí, donant les gràcies a l'infant per la seva correcció en el compliment de les lleis que ell manava; i des d'aquell dia foren abolides les lleis que no permetien entrar als seus dominis, i es donà permís de què tots entressin a les seves muntanyes i aprofitessin tota la fusta i llenya que es pogués trobar, amb la condició que no es tallés cap arbre que estigués en peu, sota l'amenaça de pena de mort si així no es complia.
Llegenda que es pot trobar a "La historia de la nación Chichimeca", de Fernando de Alva Ixtlilxochitl.
Jo sí que faig el símil amb la monarquia espanyola. Tenim un simulacre de democràcia que seria la llenya menuda que ens deixen agafar. Podem, sempre i quan no destorbem el poder del caudillo-rei. Els arbres que no ens deixen tallar serien les Leyes fundamentales del Reino, a les quals el monarca jurà fidelitat i respectà en el procés de transició.
PD Ja sabia jo que tu no escrius per escriure! ;-)