VWEuskadi |
dijous, 1 de setembre de 2005 | 10:33h
Pilar (Dissabte, 6/08/05, Qalquilia) Avui hem pujat cap a Qalquilia, fa frontera amb Israel. És una ciutat que està totalment emmurallada, però no per murs antics sinó pel mur d'en Sharon. Això vol dir que el control d'entrades i sortides està sota control israelià: no ens podem arribar a imaginar quin impacte pot arribar a tenir una situació d'ofegament i intercanvi mínim amb l'exterior, tant a nivell econòmic, com social, com personal. Pel carrer he estat fent una fotografia a un mural de Hamàs amb fotos de morts per la resistència, ha vingut un nen petit i m'ha dit tot orgullós: "He is my father". A la tarda hem estat a un poblet del costat, Yayus, l'alcalde ens ha fet una recepció oficial amb discurs inclòs "Arafat volia la pau, Abu Mazen vol la pau, els palestins volem la pau, són els israelians que no volen viure en pau" i els israelians potser sí, però l'estat d'Israel no vol la pau. La passejada de la tarda per Yayus ha estat maquíssima: hem tingut una conversa amb un grup de dones que ens han ofert el pa que estaven coent, per a mi ha estat un moment especial i no sé ben bé per què; hem conversat enmig del carrer amb algun comerciant, nens, joves; hem estat en un casament... i tot això a l'hora del capvespre. Molt agradable!
I ara sóc a la terrassa del pis on estem dormint, a Qalquilia. Res, que hi estic molt bé, sento els veïns de la terrassa del davant parlant i el silenci dels carrers d'aquesta ciutat on diuen que hi ha un 95% d'atur.
