martainsa |
Terra |
dimarts, 11 de novembre de 2008 | 22:20h
Una de les meues primeres preocupacions van ser les argelagues, que envaïen el trosset de terra que m'havia volgut llaurar. No és que haguera triat el trosset més malvat, sinó que tot l'hort estava en un estat llastimós. Després de trencar-me el llom vaig aconseguir les llavors i els coneixements, i combinats amb la il·lusió, em portaren a vore eixir les primeres fulles. Llavors la preocupació va passar a ser l'aigua: plouria?
Fa algun temps vaig parlar d'una font que ix al meu hort. És el mateix hort on m'he partit l'espinada, i on vaig plantar les meues il·lusions en forma de faves. Ho havia pensat tot, menys la possibilitat que, un any més, un octubre plujós obrira de nou la terra en els clots apocalíptics que s'endurien les meues favetes per davant. Només en pensar un bon sistema de drenatge -cavallons que conduiren l'aigua cap a la carretera-, se n'haurien pogut salvar més. L'aigua, que era el que més em preocupava, s'ha endut les meues faves per davant.
Transvassaquè?
Una de les meues primeres preocupacions van ser les argelagues, que envaïen el trosset de terra que m'havia volgut llaurar. No és que haguera triat el trosset més malvat, sinó que tot l'hort estava en un estat llastimós. Després de trencar-me el llom vaig aconseguir les llavors i els coneixements, i combinats amb la il·lusió, em portaren a vore eixir les primeres fulles. Llavors la preocupació va passar a ser l'aigua: plouria?
per les teues hortalitzes
pel teu esforç
i també, perquè no, pel meu sopar