Sura Al-Fàtiha (El proemi, la primera i l'obertura)
En el nom de Déu Únic, Al·là,
el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!
Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots,
Senyor de l'univers sencer, visible i invisible,
el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós,
l'Amo i Senyor del dia del judici final,
dia de la religió vertadera,
dia del judici de la història.
A Tu sols servim.
A tu sols preguem.
En Tu sols confiem.
Tu sols ens salvaràs.
Guia'ns, mostra'ns el camí segur,
el camí dels qui vols ajudar generosament,
no dels qui t'han aïrat en contra seu,
ni dels qui s'equivoquen.
(...)
L'Alcorà [Al-Quaran]. Traducció de l'àrab al català per Mikel de Epalza, catedràtic d'Estudis Àrabs i Islàmics, amb la col·laboració de Josep Forcadell i Joan M. Perujo de la Universitat d'Alacant. Proa 2001.
Cosme, coincideixo força amb en borinotus. Suposo que hi ha moltes maneres de ser ateu (com ser d'esquerres, independentista, com ser pare, com ser assalariat o empresari...) segurament tantes (o més!) com gent ho sigui.
En el meu cas la pulsió anticlerical revifa periòdicament (però això puc compartir-ho amb agnòstics i fins i tot creients), a vegades obervo el fenomen religiós des del vessant psicològic, d'altres vegades la ideologia concreta d'algunes manifestacions, o el pes del cristianisme en la cultura occidental (ja fa dies que intento compaginar la lectura de l'Alcorà amb el primer volum dels evangelis apòcrifs -els canònims ja els vaig llegir en la traducció d'en Joan Francesc Mira i vaig xalar d'allò més), com a discurs mitològic...
Déu, la religió, fenòmens polièdrics que ens toquen unes quantes fibres, fins i tot als descreguts!
Sóc ateu per convicció i per formació (intel·lectual, no pas familiar), però el fet religiós sempre m'ha atret, abans i després de la meva conversió. Jo no gosaria parlar d'una essència de les religions encara que admeto que tenen trets comuns.
Copio l'entrada del DIEC per si a algú li pot servir per alguna cosa:
religió
1 1 f. [LC] [RE] [AN] [FS] Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalment s’identifica amb un o diversos déus. Religions monoteistes, politeistes. Religió cristiana, jueva, musulmana. Professar, abraçar, abjurar, una religió. Tenir religió.
1 2 [RE] religió evangèlica Religió protestant.
1 3 [FS] [RE] religió natural Deisme .
1 4 f. [LC] [RE] [AN] [FS] Observança d’aquestes creences i pràctiques. Morir amb els conforts de la religió.
1 5 f. [LC] per ext. La religió de la pàtria, de la família.
2 f. [RE] Orde o institut religiós. Entrar en religió.
Jo sovint, si m'ho demanen, em declaro agnòstic.
En el meu apunt anterior quan em referia a les éssencies ho feia en
quan a les motivacions humanes que les han configurat. Les religions
les considero eines i instruments, mecanismes per intentar controlar
i dominar una "consciència existencial". (Ho deixo aquí. Segurament
l'esmena haurà estat poc aclaridora. Reconec que ara no estic en el
millor moment per explicar-me. Apa.)
Perdona però l'argument aquest que esgrimeixes és bastant simple. És com dir que un antiesclavista no pot mostrar cap interès en l'esclavisme o un jueu en el nazisme. Ans al contrari, crec que podrien ser els primers a interessar-s'hi....
Anar a la contra sense voler comprendre a l'altre és una mostra d'estretor de mires. I evidentment "comprendre a l'altre" no vol dir compartir les seves idees o renegar de les pròpies, vol dir intentar entendre com i perquè una persona o societat ha pogut gestar o desenvolupar aquesta idea....