Per primer cop, des que vaig obrir aquest bloc, se'm fa difícil valorar el què ja ha estat un fet consumat, una fita assolida: la 1a Trobada de Joves d'Òmnium Cultural. Si bé durant aquest cap de setmana us he anat penjant quatre cròniques sobre les taules rodones que hem dut a terme, avui, en tot cas, us explicaria la darrera d'elles, la conseqüent concloenda i, com no, un balanç que, a parer meu, apunta a un horitzó força pròsper.
Dissabte, la presentació de la trobada va anar a càrrec d'Èric Bertran i Roger Buch. Posteriorment, qui agafava el relleu érem Àlfons López Tena, Vicent Sanchis i servidor per debatre els reptes del catalanisme. Tot seguit, el dinar, el qual es va pair amb una dinàmica participativa sobre per què hem vingut els i les joves, què n'esperem de la trobada i quin objectiu final li trobem. Més tard, de la mà de Miquel Àngel Essomba, Eunice Romero i Lluís Cabrera, vam tractar, a fons, la cohesió social per desmitificar els conceptes mal entesos sobre la immigració. Al vespre, l'activisme a la xarxa va esdevenir la punta de llança gràcies a Vicent Partal i Saül Gordillo, amb Lídia Pelejà com a moderadora. Finalment, com no, del sopar cap a una merescuda festa tot passant per un magnífic concert del cantant de Whiskyn's, Joan Masdéu, el qual féu, per un dia, de solista per totes i tots nosaltres.
I, ara sí, sent diumenge, el matí formatiu es va emprendre el fil a mercè de Carles Cuní, director del Grup Flaix i membre de la junta d'Òmnium, Oriol Soler, director del grup Cultura 03; i Àlex Gutiérrez, president de la Fundació Espai Català de Comunicació i Cultura (ESCACC). En definitiva, Guillem Carol va moderar la cultura i els mitjans de comunicació, els quals van monopolitzar la xerrada amanida d'anècdotes de la premsa catalana i altri. El comiat de la trobada el van escudar Toni Gisbert, coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, i Tomeu Martí, coordinador d'Obra Cultura Balear, els quals van narrar-nos l'experiència d'ambdues entitats a nivell de llurs filials joves: com s'organitzaven, bàsicament. Per acabar, Jordi Porta, president d'Òmnium, va posar la cirereta al pastís en quant a tancar la trobada i a recomanar-nos que, del teixit social que hem elaborat aquest cap de setmana, es tradueixi en un grup que materialitzi responsabilitats en el si de la casa de la llengua, la cultura i el país: Òmnium Cultural.
Com deia, posar-se a valorar el què ha estat el cap de setmana, es converteix en una tasca de no fàcil escriure. Reconec que els temes que hem debatut no són debats que tingui sovint el jovent de Catalunya. De fet, són temàtiques que defugen de les seves orelles amb aquell "tant se val! / tant se me'n fot!" generalitzat a la nostra joventut. Però, per altra banda, hi ha joves que no han volgut passar-hi pàgina, sinó afrontar-los agafant el brau per les banyes. A través d'un aire fresc distès, hem format un sol grup plural. Aquesta és la clau: la pluralitat. D'això és el què n'estic més content. Senzillament perquè tan sols així les idees no moren, sinó que proliferen infinites solucions per respondre a les mil preguntes que tenim. A hores d'ara, no penso si ha llarg termini hem d'esdevenir una sectorial jove de l'entitat. Penso que, ara mateix, hem de dotar de fortelesa la pinya del dissabte i del diumenge tot participant en els actes que es duguin a terme a Òmnium Cultural com els i les que més. A curt termini, aquesta és la meva prosta. I és que si ara tenim una llavor, millor regar-la bé perquè creixi ben recta en lloc de quedar en un no-res. Em mica en mica, s'ompla la mica, que diuen, oi? Doncs això, aboquem l'aigua d'arreu en un propòsit comú. Sembrem per recollir-ne els fruits. Som-hi!
+ Aquí teniu les fotografies que ha tirat David Datzira, un fotògraf excel·lent (i jove!).
Dissabte, la presentació de la trobada va anar a càrrec d'Èric Bertran i Roger Buch. Posteriorment, qui agafava el relleu érem Àlfons López Tena, Vicent Sanchis i servidor per debatre els reptes del catalanisme. Tot seguit, el dinar, el qual es va pair amb una dinàmica participativa sobre per què hem vingut els i les joves, què n'esperem de la trobada i quin objectiu final li trobem. Més tard, de la mà de Miquel Àngel Essomba, Eunice Romero i Lluís Cabrera, vam tractar, a fons, la cohesió social per desmitificar els conceptes mal entesos sobre la immigració. Al vespre, l'activisme a la xarxa va esdevenir la punta de llança gràcies a Vicent Partal i Saül Gordillo, amb Lídia Pelejà com a moderadora. Finalment, com no, del sopar cap a una merescuda festa tot passant per un magnífic concert del cantant de Whiskyn's, Joan Masdéu, el qual féu, per un dia, de solista per totes i tots nosaltres.
I, ara sí, sent diumenge, el matí formatiu es va emprendre el fil a mercè de Carles Cuní, director del Grup Flaix i membre de la junta d'Òmnium, Oriol Soler, director del grup Cultura 03; i Àlex Gutiérrez, president de la Fundació Espai Català de Comunicació i Cultura (ESCACC). En definitiva, Guillem Carol va moderar la cultura i els mitjans de comunicació, els quals van monopolitzar la xerrada amanida d'anècdotes de la premsa catalana i altri. El comiat de la trobada el van escudar Toni Gisbert, coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, i Tomeu Martí, coordinador d'Obra Cultura Balear, els quals van narrar-nos l'experiència d'ambdues entitats a nivell de llurs filials joves: com s'organitzaven, bàsicament. Per acabar, Jordi Porta, president d'Òmnium, va posar la cirereta al pastís en quant a tancar la trobada i a recomanar-nos que, del teixit social que hem elaborat aquest cap de setmana, es tradueixi en un grup que materialitzi responsabilitats en el si de la casa de la llengua, la cultura i el país: Òmnium Cultural.
Com deia, posar-se a valorar el què ha estat el cap de setmana, es converteix en una tasca de no fàcil escriure. Reconec que els temes que hem debatut no són debats que tingui sovint el jovent de Catalunya. De fet, són temàtiques que defugen de les seves orelles amb aquell "tant se val! / tant se me'n fot!" generalitzat a la nostra joventut. Però, per altra banda, hi ha joves que no han volgut passar-hi pàgina, sinó afrontar-los agafant el brau per les banyes. A través d'un aire fresc distès, hem format un sol grup plural. Aquesta és la clau: la pluralitat. D'això és el què n'estic més content. Senzillament perquè tan sols així les idees no moren, sinó que proliferen infinites solucions per respondre a les mil preguntes que tenim. A hores d'ara, no penso si ha llarg termini hem d'esdevenir una sectorial jove de l'entitat. Penso que, ara mateix, hem de dotar de fortelesa la pinya del dissabte i del diumenge tot participant en els actes que es duguin a terme a Òmnium Cultural com els i les que més. A curt termini, aquesta és la meva prosta. I és que si ara tenim una llavor, millor regar-la bé perquè creixi ben recta en lloc de quedar en un no-res. Em mica en mica, s'ompla la mica, que diuen, oi? Doncs això, aboquem l'aigua d'arreu en un propòsit comú. Sembrem per recollir-ne els fruits. Som-hi!
+ Aquí teniu les fotografies que ha tirat David Datzira, un fotògraf excel·lent (i jove!).
