Avui som 10 de
novembre, el dia escollit perquè l'editorial Bromera posi en circulació el
primer llibre de Xavi Sarrià: Històries
del Paradís (Edicioms Bromera, 2008). Fa unes setmanes que em va arribar el llibre
en format fotocòpia i la impressió que m'ha quedat després de llegir-lo no pot
ser millor. 22 històries curtes, 22 contes, 22 instantànies de realitat que et
desperten com un cop de puny. En Xavi ha sabut plasmar en paper la violència i
la injustícia d'un món que no és igual per tothom. De ritme trepidant i base
realista, Històries del Paradís serà un èxit, com tot el que ha fet Sarrià els
darrers anys. No en tinc el menor dubte.
Els que seguiu el seu bloc sabreu que ha anat explicant la gestació d'aquest llibre i els que el coneixem sabem el que li ha costat decidir-se a donar-ho tot per tancat. Les vegades que n'ha canviat coses, que n'ha corregit i n'ha donat la volta. Milers de paraules escrites des de diversos llocs del món, des d'una furgoneta, a la soledat d'un hotel o a la tranquil·litat de la seva València, la invisible però existent.
El resultat és
aquest Històries del Paradís, que ben aviat trobareu a les botigues i que a
partir de demà mateix serà als mitjans de comunicació. Avui en Xavi comença una
marató d'entrevistes amb punt de partida a Barcelona i final incert, en l'espai
i el temps. Esperant el meu torn, trobareu un extens article sobre aquest
llibre (sí, amb entrevista inclosa) al proper l'Accent, a partir de dimarts de
la setmana vinent. Benvinguts al Paradís d'en Xavi Sarrià.
Avui no hem parlat
de música... avui hem parlat d'un escriptor.
