"En aquest segle XX que he viscut gairebé de cap a cap, Catalunya ha patit molt, ha estat derrotada i materialment esclafada, i per una revolució derivada en guerra civil entre catalans, ha estat envilida ha vessat la seva sang en una guerra espanyola imposada i perduda. Però no ha estat vençuda. El segle XX ha estat, malgrat tot, el segle de la recuperació de Catalunya, el seu segle d'or, procés essencial que mai no ha cessat, ni en els pitjors moments. Ha significat el retrobament d'una pàtria i, amb ella, el de la dignitat d'una llengua pròpia, tant en l'ordre individual com en el col·lectiu. En canvi, poc abans d'entrar al segle, calgué presentar batalla, davant una audiència culta, nostrada i hostil, al lliure ús en tribuna acadèmica del català i fer-ne la lloança reivindicativa. Al cap de cent anys, la validesa total i la independència de la llengua catalana són indiscutibles i, per això mateix, atien l'hostilitat i la indignada sorpresa, sovint hipòcrita, dels seus adversaris multiseculars, tant d'Espanya com de França."
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
Malauradament el segle XXI enlloc de segle d'or per Catalunya serà un segle, com a molt, de llauna o directament de compost...