L’Ajuntament de Nules ha acordat l’exposició publica del “concert previ” (sic) del nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) i ens demana a tots els veïns que fem aquells suggeriments que considerem oportuns.
Una volta feta la primera llegida de tot el document vaig concloure que sols cabia la retirada del document o la dimissió de l’equip de govern.
Per què la retirada del document? La raó és ben senzilla, el document no reflecteix la realitat del municipi i a més dibuixa uns objectius més propis dels somnis d’un il·luminat que de la tossuda realitat. Dir, com diuen al document, que el sòl urbà està esgotat és del tot fals, sols hi ha que pegar una volta per Nules, i veure la gran quantitat de sòl pendent d’edificar i les encara més nombroses promocions aturades i/o pendents de comprador.
Ara bé, el mateix document preveu que Nules aplege als 46.000 habitants en els propers anys. Com i d’on pensa l’equip de govern que apareixeran els 33.000 nous habitants que preveu el document presentat si el municipi de Nules sols ha crescut 2.500 habitants en els darrers 30 anys, amb tot el creixement econòmic que s’ha produït en aquest llarg període, i d’aquests, prop de 500 han estat en els darrers dos anys, provinents de la immigració.
En definitiva, ens trobem davant d’un document que sols pretén justificar i legitimar tots el Programes d’Actuació Integrada (PAIs) presentats en els darrers anys.
Amb açò apleguem a una conclusió, el document lluny de definir una estratègia de futur per al municipi de Nules reflecteix el Pla Estratègic dels empresaris promotors d’aquests PAIs.
Aleshores, per què necessitem als actuals representants municipals? Quan i com els ciutadans de Nules hem decidit que siguen aquestes empreses les que dibuixen el nostre futur com a poble? Què ha de prevaldre, els legítims interessos particulars d’aquestes empreses o els interessos generals de tots els veïns i veïnes de Nules i, el que és més important, de les futures generacions.
Però sabent que ni faran un cosa (retirar el document) i molt menys l’altre (dimitir), haurem de fer publiques les nostres propostes, encara que siga perquè la ciutadania de Nules les conega.
Així les nostres propostes son les que segueixen:
Medi Ambient
El medi ambient no sols ha de ser una paraula, sinó que ha d’esdevenir un valor afegit en l’economia de Nules, sols així garantirem que tots els veïns i veïnes de Nules es comprometen en el seu sosteniment. Açò ho aconseguirem si:
a) Connectem mitjançant un corredor verd el Parc Natural de “
b) Aprofitem les actuacions de canalització del Barranc de Sant Joan per crear un canal navegable que connecte aquest amb l’Estany, aprofitant el canal actual.
c) Fem compatible l’existència de l’espai protegit de la marjal i la seua preservació amb l’implantació d’activitats turístiques com ara el golf, hotels, càmpings, lloguer de cavalls i restaurants, però en cap cas amb la promoció residencial. I sempre amb una ocupació del sòl no superior al 2 per 100 del territori.
Front Marítim
La recuperació del front marítim ha de ser un dels principals eixos de treball per avançar en la potencialitat turística de la mar de Nules, i per salvaguardar un dels elements històrics d’aquesta, les casetes de primera línia. Així, cal:
a) Recuperar el nostre dret, concedit pel Rei en Jaume I, de tenir embarcador mitjançant la projecció d’un port esportiu per a prop de 200 embarcacions situat al sud de la platja del Bovalar. Aquesta construcció, alhora que permet generar una oferta turística complementaria al golf i a la resta d’activitats turístiques que s’implementen en la platja i la marjal de Nules permetria la progressió de la línia de platja fins a garantir la pervivència de les casetes de primera línia.
b) Projectar un passeig marítim peatonal al llarg de les platges de Nules i que permetesquen als veïns i veïnes de Nules (Bovalar i Alcúdia) així com als turistes poder gaudir no sols de la mar sinó també de la platja en el seu conjunt.
Turisme
El turisme ha de convertir-se en un dels sectors econòmics de Nules, a més dels tradicionals de la industria i l’agricultura, deixant de tenir una participació marginal en la riquesa local. Però, cal apostar per un turisme que done valor al nostre patrimoni mediambiental, arquitectònic i artístic, Així
a) L’oferta del camp de golf és perfectament compatible amb la preservació i recuperació de la marjal. Aquesta oferta, però, s’ha de complementar i és complementaria de l’oferta generada per l’existència d’hotels de 4 i 5 esteles. Per açò cal convertir la qualificació del sòl del sector R-12 en terciari, en lloc del residencial que preveu el document presentat.
b) La proximitat a la mar, així com la qualificació del sòl integrant del sector R-12 en terciari, permetria la projecció en aquest sector d’un balneari talàssic complementari a l’oferta hotelera de 4 i 5 esteles.
c) Amb la intenció de promoure aquesta oferta hotelera i d’oci caldrà integrar en aquest sector, R-12, la projecció d’un centre de convencions singular capaç de satisfer les necessitats del turisme de convencions empresarials i institucionals, turisme d’alta qualitat.
d) La projecció turística de Mascarell no sols ha de vindre de la celebració anualment d’una fira medieval, sinó que s’ha de convertir en un referent turístic de l’Europa mediterrània. Així caldrà:
a. Projectar i executar un Pla Especial de Recuperació Interior (PERI) que permetesca la museïtzació tot el nucli urbà de Mascarell i no sols de les muralles.
b. Permetre i facilitar la habilitació de l’oferta hotelera, de restaurants i comercial que una oferta turística com Mascarell necessita per satisfer les demandes del seus potencials visitants.
c. Permetre la plena visibilitat de tot el nucli de Mascarell des de qualsevol punt, protegint de qualsevol tipus de construcció a una distància de com a mínim
d. Permetre l’accessibilitat directa a Mascarell amb el transport públic en general i, en especial, amb el servei de rodalies de RENFE i amb el futur TRAM, mitjançant la projecció de baixadors.
e) Nules, la seua vila, te un patrimoni arquitectònic i històric infravalorat. La seua valoració ha de permetre crear una oferta turística alternativa. Així
a. Caldrà catalogar i protegir els diferents edificis existents a la vila i que tenen un alt valor arquitectònic, en ser mostres del modernisme de principis del segle XX.
b. Caldrà catalogar, protegir i recuperar tota l’arquitectura religiosa existent a la vila de Nules i als seus barris.
f) Les restes arqueològiques situades al paratge de Benicato han de convertir-se un referent del turisme que pretenem desenvolupar. Així, hi ha que projectar un pla que permetesca la museïtzació d’aquestes restes, tot integrant les seues connexions al corredor verd “Font de Cabres”-la mar-l’Estany i a la resta de vies de comunicació i, en especial, al futur TRAM.
Transport Públic
L’ubicació de Nules la converteix en un nus en la xarxa, present i futura, de transport públic de la comarca de
a) El pas per Mascarell de la línia del TRAM provinent de Borriana i de l’Hospital de
b) La projecció de línies del TRAM que des de l’estació intermodal de Nules connecten Nules amb
c) La projecció d’una estació intermodal que connecte a Nules el TRAM, el servei de rodalies de RENFE i els diferents serveis d’autobusos regulars. Aquesta estació s’hauria de situar als terrenys que actualment ocupa l’estació de RENFE mitjançant el soterrament de les vies del tren al seu pas pel nucli urbà de Nules.
Activitat Industrial
El creixement de població de Nules ha d’anar acompanyada de la creació de llocs de treball estables, si el turisme en la seua oferta hotelera i d’oci és un agent generador de llocs de treball, l’industria també ho és i, a més, amb una evolució no tant cíclica. Per tant, esdevé prioritari en l’objectiu que Nules aplegue als 20.000 habitants en els propers anys potenciar el desenvolupament del sector industrial de Nules. Aixi
a) Caldrà desenvolupar i localitzar un Viver Tecnològic en
b) Delimitar el sòl destinat a la ubicació industrial al sud del Barranc de
c) Al paratge de Benicato, la presència de les xarxes de ferrocarril actual i futur, alta velocitat, amb les interconnexions de les diferents xarxes de carreteres existents (N-225, A7, AP7 i N-340) ha de permetre la projecció d’una estació intermodal de mercaderies en aquest paratge.
d) Cal temporalitzar la reubicació dins del terme municipal de Nules de totes aquelles activitats industrials que no presten servei directe a la població i que es troben situades als voltants dels nuclis urbans. Caldrà que es limite la distància mínima a que aquestes activitats es poden situar de l’actual i del futur nucli urbà.
Creixement Urbanístic de Nules
Que Nules ha de créixer en població ningú ho posa en dubte, però que el creixement no serà el que preveu el document presentat per l’equip de govern municipal tampoc. Així el creixement de Nules s’ha de direccionar cap a
D’altra banda, aquest creixement ha de procurar la projecció de dotacions i instal·lacions socials, culturals i esportives a tots els barris de Nules. Cal recordar que el Barri de Sant Joan i el de Sant Xotxim no tenen a hores d’ara cap instal·lació d’aquest caràcter, a excepció de l’Estadi de futbol i la piscina municipal (coberta però sense calefacció).
Activitat terciària
La necessitat de facilitar l’existència de sòl destinat a activitats terciàries, en especial oci i comerç, obliga a que el planejament previnga la seua potencial ubicació. Així definirem un espai on poder concentrar aquesta activitat, i que s’haurà d’escollir d’entre els tres següents:
- Sòl situat entre la carretera de
- Sòl situat en la connexió de les carreteres N-340, A7 i CV-18.
- Sòl situat entre el camí del Caminàs i l’AP-7, al voltant de l’eix viari que haurà de representar el camí a
Trànsit rodat
Garantir el transit rodat es fonamental per l’estructuració i connexió d’un territori, però no cal duplicar vies per assolir aquest objectiu.
A Nules no cal la projecció de cap eix estructural que circumval·le al nucli urbà. Nules sols necessita garantir la connexió dels sòls industrials i terciaris amb les xarxes viàries existents, per açò es desproporcionat projectar una ronda que circumval·le el nucli urbà quan existeixen carreteres que compleixen aquesta funció, sols existeix el dèficit de la connexió est d’aquests sòls industrials.
Aquest dèficit es soluciona amb la projecció de la ampliació del camí del Caminàs en una carretera de doble sentit que connecte
D’altra banda caldrà definir tres eixos sobre els que desenvolupar urbanísticament el nucli urbà de Nules, l’eix Nules-la Vilavella, l’eix Nules-la Mar i l’eix Nules-N-340 (eixida nord).
La primera imatge de Nules
La projecció que Nules puga tindre cap a l’exterior vindrà donada fonamentalment per la primera imatge i impressió que els visitants es troben en aproximar-se a Nules des de qualsevol de les xarxes de comunicació (carreteres i ferrocarrils). Es per açò que és molt important que el planejament delimite allò que anomenarem “les façanes de Nules”, que hauran de estar integrades per edificis amb certa singularitat i no lliures de certa participació institucional en el seu disseny.
