Llibre magnífic, inesperat, insòlit; la veu dels silenciats. Quina paradoxa: parlem de la primera organització civil, no exclusivament de serveis, de Catalunya: 200.000 membres (...)
I el llibre no és pas editat, no, per una gran casa editora. L’editora és Edicions Dau, pilotada per en Ton Barnils.
Novetat nova, absoluta, literària, que serà presentada d’aquí uns dies al Museu d’Història de Catalunya.
En tapa dura, paper de gran qualitat, edició com les que, a casa nostra, només es permet Edicions Bromera. Prologada per Josep Montilla, Joan Coscubiela. Amb introducció d’en Pere Ysàs. Amb fotografies de l’arxiu del sindicat. I, compte, en català, en anglès i en espanyol.
Ara que, malgrat tot, el moviment obrer fa el seu fet, amb organitzacions nombroses i plurals i que la seva feina no té cabal reflex als mitjans de comunicació, una modesta editorial barcelonina, on són les altres?, gosa donar i retornar la veu als qui la tenen forta i ferma i que, socialment, són majoria: les treballadores i treballadors.
Tota una lliçó per qui la vulgui rebre. I un llibre que ha de ser llegit i estudiat. Tot un luxe en els temps que corren.
. Una presència decisiva: Crònica gràfica de CCOO de Catalunya (1964-2008). Coordinació: Ester Boixadera, Juanma García, Emili Rey i Josep Maria Romero. 166 planes. Edicions Dau - CC.OO de Catalunya.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Els sindicalistes no són més que polítics disfressats de treballadors. I, a més a més, les subvencions no els fan gaire respectables.
Mentrestant, el problema es trobar una alternativa real.
Salut!
Sindicats? sí, de totes, totes; ara i sempre. Mentre hi hagin treballadores i treballadors, hi haurà sindicats. For ever.
És de les poques coses clares, granítiques, que tinc. Vaig ser sindicalista i tot i que no obtentar-ne cap càrrec ni representació reconec que són els meus, que són la meva gent.
És així.
Cordialment,
Pere