mferres |
dimarts, 4 de novembre de 2008 | 22:28h
Començo aquest bloc un 4 de novembre -dia d'esperança per a molta gent- per parlar de llengües i d'innovació i amb la pretensió de generar debat si és posssible entre el col·lectiu que s'hi dedica, sobretot
Ja n'hi ha prou d'amagar el cap sota l'ala. Amb l'arribada del Pla de Bolonya, tothom s'emplenava la boca parlant dels idiomes, de l'exigència de coneixements lingüístics, de les competències de comunicació oral i escrita. Alguns ens ho vam creure, jo em vaig posar a treballar a partir dels esborranys que s'anaven publicant des de Madrid i amb un cert ànim, perquè almenys semblava que els estudiants sortirien de la universitat sabent alguna cosa.
A mesura que els esborranys han anat derivant en decret, la cosa ha canviat. En aquest procés, de l'obligatorietat s'ha passat a l'optativitat, d'aquí al reconeixement acadèmic, i finalment quan han sortit els documents definitius, les llengües havien desaparegut del mapa. Absolutament. Queda algun reducte com ara els graus d'educació, infermeria, etc. però és ridícul. Com veieu, per exemple, per esmentar només un cas, que a una persona que ha de ser mestre d'anglès -quan aquí hi afegim "dels nostres fills" tothom s'esgarrifa- se li demani que tingui un nivell B1 (és a dir, el 3r curs de l'EOI)? I, és clar que les facultats podrien anar més enllà, però qui s'hi atreveix, si els estudiants saben que no es pot exigir un nivell més alt del que surt seu al pla d'estudis i a més cal fer-ho tot a cost zero? Quina llàstima, potser mai més no tindrem l'oportunitat que se'ns presentava ara. O no està tot perdut? Ja ho veurem...
A mesura que els esborranys han anat derivant en decret, la cosa ha canviat. En aquest procés, de l'obligatorietat s'ha passat a l'optativitat, d'aquí al reconeixement acadèmic, i finalment quan han sortit els documents definitius, les llengües havien desaparegut del mapa. Absolutament. Queda algun reducte com ara els graus d'educació, infermeria, etc. però és ridícul. Com veieu, per exemple, per esmentar només un cas, que a una persona que ha de ser mestre d'anglès -quan aquí hi afegim "dels nostres fills" tothom s'esgarrifa- se li demani que tingui un nivell B1 (és a dir, el 3r curs de l'EOI)? I, és clar que les facultats podrien anar més enllà, però qui s'hi atreveix, si els estudiants saben que no es pot exigir un nivell més alt del que surt seu al pla d'estudis i a més cal fer-ho tot a cost zero? Quina llàstima, potser mai més no tindrem l'oportunitat que se'ns presentava ara. O no està tot perdut? Ja ho veurem...
No sabes como me alegra que alguien más mencione públicamente el "escándalo" de la exigencia de "salida" con un B1 para los futuros Graduados en Maestro y Maestras de Primaria. ¿Quién ha sido la persona que asesoró esta "burramia" al equipo ministerial? ¿por qué no da la cara... o es que está tan roja que ya ni puede? Que sepa que es responsable ente la historia, y antes quienes le conocemos, de esta barbaridad para el mundo de la educación. Un B1 en dos o tres idiomas se debe exigir de entrada, no de salida. Sobran ejemplos de Grados de otros ámbitos no educativos donde esto es así para las materias que se impartirán en inglés ya en un 2º o 3º Curso. Vergonzoso y deprimente!
Benvolgut José Manuel,
Ara t'escric en català, perquè a casa meva, com si diguéssim, tot i que se'm fa estrany, després de tants missatges com portem amunt i avall, intentant arreglar com sigui la qüestió de les llengües.
Gràcies per llegir aquest bloc, la teva opinió ja saps que la valoro moltíssim. Ets una persona de referència en el nostre àmbit.
Tinguem esperança: no està tot perdut. Si fem sentir la nostra veu, i en lloc de fer-ho un a un aconseguim reunir-les, ens escoltaran. Però ja saps què penso: hem d'anar plegats (i som molts)