El principal avantatge de viure "entre fronteres" administratives és que resulta equidistantment incòmode viatjar per les comarques valencianes i per les alacantines. En tot cas, no em queixe: els meus reinicis laborals m'han tocat a una distància raonable per anar i tornar el mes que m'ha tocat cobrir una baixa: La Vila Joiosa. L'únic desavantatge del trajecte és que he de passar pel costat de Benidorm, i això em fa regurgitar la bilis. El panorama escolar em resulta interessant aquests dies. Mai tornaré a tindre tan poca experiència, i trobe fins i tot dolça la meua actitud hippie respecte als meus estudiants, als quals he abordat, en aquest desembarcament, amb una infanteria de positius i bones intencions, seguida d'una reraguarda d'artilleria pesada de mala llet.
No sé per a què necessiten l'anglés alguns dels anticristos de barri amb què em trobe; en alguns casos, més que ensenyar anglés, me n'adone que aquesta feina consisteix a aguantar alguns anys més a futurs delinqüents (barra delinqüentes). Altres vegades aquesta feina fructifica en xicotetes il·luminacions cap al món de les llengües estrangeres. I això, ara per ara, em deixa més pagada que el sou que m'enviaran des de conselleria amb un mes de retard.
http://robainterior.wordpress.com
Moltes mercès.
Per cert, l'últim cop que vaig ser a la Vila va ser amb tu! I vam menjar xocolata desfeta... i ara ja sóc una experta en això de posar-me colorets a la cara! :-P
Benvinguda al món dels docents, de nou!
Caldria explicar-los a aquells que opinen que Val ser més mestre que capità general, que de vegades ens faria falta una miqueta d'artilleria pesada, i de vegades ens farien falta un parell més de muscles per arreplegar molts problemes familiars, d'on deriven aquests comportaments. de l'alumnat.
Sort!