Ja se sap, que darrera d'un gran home sempre hi ha una gran dona. Bé, sí, aquest és un altre gran tòpic (que s'hauria d'extingir pel bé de la humanitat), però avui em va clavat per explicar la història d'una gran dona, una de les que estaven darrera d'un altre gran home. És el cas de Wanda Jackson, que va estar al darrera, no, millor dit, que va viatjar agafada de la mà, de l'Elvis Presley. Aquest ha estat un descobriment de l'In-Edit Beefeater, festival de documentals musicals que la darrera setmana va ocupar alguna sala barcelonina, i on sempre descobreixes quelcom interessant. La meva fugida va fer que només pogués endinsar-me a un dels films abans de marxar, i va ser sobre aquesta gran senyora. Ella i la seva guitarra han captivat el món (i dins del món trobem fanàtics d'ella com Elvis Costello, Lemmy “Motorhead” o Bruce Springsteen, tots al·lucinant amb aquesta donassa).
La història és la d'una que deixa el davantal i agafa la guitarra. Així comença amb el country –de la mà de Hank Thompson–, fins que decideix treures la camisa de quadres per posar-se el vestidet i moure el cul amb el rock and roll, de la mà del mite, Elvis Presley, de qui va ser companya de gira –i parella–. I tot gràcies a una veu espectacular, un sentit del ritme trepidant i cap por a aprendre i mesclar gèneres. I va movent, va fent música, va cantant.... i així es converteix en la mestressa del rockabilly, la reina de molts.
Per cert que ara mateix, als seus 71 anys, la tia segueix fotent-li canya a la música! I es que diuen que Wanda Jackson és la dona dolça amb la veu repugnant. La voleu veure en acció?
Aquí la teniu fa un grapat d'anys... espectacular!
I aquesta és ella recentment, interpretant un altre dels seus hits, "Fujiyama Mama".
Perquè el rock'n'roll no només és una cosa d'homes. Poc-moderna dixit.
http://countrycat.blogspot.com/2004/07/mr-banjo-forever.html