loburinot |
dimarts, 4 de novembre de 2008 | 10:31h
M'agrada molt menjar i no miro mai si les coses son fortes o picants. Necessito un bon cafè per començar el dia i una bona copa de vi per acabar-lo. Fins fa quatre dies anar al wàter era un moment de relaxació , fins hi tot tenia fet un rànquing dels millors wàters de restaurant del país on desfogar-se amb tranquil·litat i comoditat després d'un bon tec. No sóc un gran esportista, de fet fa temps que no faig esport, però m'agrada caminar per la muntanya, anar en moto i esquiar quan arriba l'hivern, però com es poden fer aquestes coses amb una punyetera Morena enganxada al cul?
Ahir la meva filla gran volia anar en bicicleta sense rodetes, n'està aprenent, i volia que jo li fes una petita demostració de com fer-ho. Però, és clar, quan vaig clavar el cul en aquella sella em vaig cagar en el malparit que havia inventat o decidit que les selles d'una bicicleta havien de ser una arma blanca per a persones amb el cul sensible com jo.
Tota una vida corrent i ara la punyetera Morena ha trastocat la meva existència.
Jo vaig nèixer com una persona normal, un 9 de març del 1972, vull dir, sense coses rares al cos que podessin evidenciar el que m'esperava en un futur. Desconec si amb el part li vaig produïr alguna Morena a la meva mare però, vist com han anat les coses, no m'estranyaria gens, questió de genètica. He estat una persona molt feliç fins ara, amb pocs problemes, i amb una vida del tot tranquil·la i fàcil de resumir.
Tinc una dona molt guapa, tres fills, casa, gos i ara una Morena.
Continuarà...
Ahir la meva filla gran volia anar en bicicleta sense rodetes, n'està aprenent, i volia que jo li fes una petita demostració de com fer-ho. Però, és clar, quan vaig clavar el cul en aquella sella em vaig cagar en el malparit que havia inventat o decidit que les selles d'una bicicleta havien de ser una arma blanca per a persones amb el cul sensible com jo.
Tota una vida corrent i ara la punyetera Morena ha trastocat la meva existència.
Jo vaig nèixer com una persona normal, un 9 de març del 1972, vull dir, sense coses rares al cos que podessin evidenciar el que m'esperava en un futur. Desconec si amb el part li vaig produïr alguna Morena a la meva mare però, vist com han anat les coses, no m'estranyaria gens, questió de genètica. He estat una persona molt feliç fins ara, amb pocs problemes, i amb una vida del tot tranquil·la i fàcil de resumir.
Tinc una dona molt guapa, tres fills, casa, gos i ara una Morena.
Continuarà...
Hola Ramón. Per la teva morena el millor és aigua freda,així que ja ho saps: a posar el cul al riu.Petons.
tot aso e molt bonic, jajja, pero deixa de ensanyar el cul als teus fills per dirlos que allo e una morena. Tanqui Ramonet, que segur segur que marxe, ara com me l'anpegis a mi, te foto un tiro jajjaja. Mira, perque no li fots un tiro i la mates, jajjaja, segur que no patiras pas més. Ensenyali la bala i ja u veuras.
Salut i feina i un forat per fotre l'eina