La setmana passada TV3, en horari primetime, va organitzar un debat sobre el moment en que es troba l'ensenyament al nostre país sota el títol de: L'educació a debat.
Després de més de dues hores de debat en que, sense aclarir gairebé res, tothom va intentar colar el seu discurs ideològic i que va deixar un reguitzell de frases molt escoltades com:
la pública és igual de bona que la concertada; els mitjans de l’escola són insuficients; els alumnes nouvinguts no són un problema, són una oportunitat; el sistema educatiu ha d’ésser adaptable als canvis socials; els alumnes s'han d'esforçar molt més; els alumnes actuals tenen problemes per concentrar-se en la feina, etc...
Ara resulta que el millor métode per fer que els alumnes prestin atenció es despullar-se ( davant seu evidentment) al so de la música de la pel.lícula "Nou setmanes i mitja".
Això és el que va fer una professora d'alemany d'un institut d'Hungria que era l'encarregada de vigilar una festa dels alumnes i que va acabar sent la màxima protagonista.
La professora que té uns 20 anys (va voler iniciar amb els seus pupils un treball interdisciplinari) i es va apuntar a un joc que ( una mena de si no dius la veritat t'has de treure una peça de roba), va acabar amb la professora fent un estriptis en mig dels atents alumnes que no li van treure els ulls de damunt (fixeu-vos en un alumne amb samarreta taronja que, fins i tot, fa visera amb les mans per veure millor.)
Ara els pares han demanat la seva expulsió del centre, però el director de l'institut amb una gran visió de futur respecte a la nova pedagogia que ha iniciat aquesta professora ha dit que: "M'he vist obligat a fer-li un toc seriós (sona molt malament això del toc), però no la puc acomiadar perquè és una professora molt important per al nostre centre.
Ens trobem davant un nou métode educatiu? Jutgeu per vosaltres mateixos.
Ja no som només uns quants que ho diem. Fins i tot la Fundació Jaume Bofill, en un estudi realitzat, assegura que l'escola pública catalana està situada en el penúltim lloc del països de la OCDE. Fins hi tot de les últimes dintre de l'Estat Espanyol.
Mentrestant, l'única preocupació dels mestres és que no es privatitzi l'escola pública, i preparen unes jornades de vaga contra l'intent -minso i ridícul- de la classe política catalana per mirar de millorar aquesta situació. Tot plegat, em sembla un intent immoral dels professors per mirar de defensar els seus privilegis de casta funcionarial. I és que, en una situació de meritocràcia, la major part es trobarien escombrant carrers.