Es farà l’estudi de viabilitat per tal de poder-los obrir a la ciutat. Dins d’aquest estudi nosaltres proposàvem (ja veurem com s’acaba portant a terme), que, primer i abans de fer qualsevol pas, s’ha de tenir en compte l’opinió dels directors i directores de les escoles, les AMPES, les associacions de veïns i les entitats que formin part dels barris. No és un projecte que es pugui portar a terme d’un dia per l’altre, sinó que caldrà marcar els horaris, protocols d’us...
Penso que aquesta iniciativa obre les portes a poder gaudir de molts més espais i ben equipats, sempre amb la corresponsabilitat entre els ciutadans (usuaris) i l’ajuntament. A les ciutats en les quals els patis s’han oberts als veïns la mesura ha tingut molt bona acollida i és una fórmula per la qual els nens, joves, famílies, es relacionin entre ells.
Algunes escoles ja obren per festes tradicionals a la gent del barri, participant i ajudant en les activitats escolars (celebrar la castanyada, la festa de Nadal, Sant Jordi). Una manera més de no tenir peces aïllades a la ciutat, sinó d’anar tots a una.
Imatge: Pati Obert a Girona
A canvi llegiré el teu blog i esperaré lliçons de democràcia de tu.
Sort. Perquè encara pense que només has simplificat massa i no vols ignorar el professorat.
Signat: un mestre que vol obrir el pati de les escoles.
Si de la lectura d’aquest post i del contingut de tots els altres que escriu la Laia algú pot interpretar que vol donar lliçons de democràcia o que vol ignorar a algú és que aquest algú es ben obtús i encara em sembla més absurd voler donar-li lliçons de democràcia.
Laia, a vegades estic d’acord amb tu i altres no (moltes vegades no), però gràcies per aquest aire fresc en la forma de fer política.