Obama representa molt bé el canvi que desitja el poble nordamericà. Ha fet una campanya de manual perquè ha estat capaç de vendre un somni i aquest és l'objectiu de qualsevol candidat. Fer-se creïble i transmetre que les coses poden ser diferents, si es vol. I això és justament el que necessita sentir la població. McCain, que probablement és qui més ha patit les males arts del seu col·lega Bush Junior ha quedat massa artificial i sobretot massa supeditat als pecats del seu predecessor. Les destrosses que l'economia de laboratori han transferit implacablement a l'economia de debò han passat factura al candidat republicà. Els excessos en les polítiques econòmiques de Bush, les ha pagat McCain.
Però Obama no podrà fer la revolució als EEUU. De fet, allò que és intrínsecament estructural en la cultura política americana és, amb tota probabilitat, allò que justament està qüestionat. Que no canviarà els propers anys a EEUU?
1. Econòmicament:el liberalisme com a dogma continuarà sent la recepta, i el sistema financer difícilment acceptarà ser reestructurat a partir d'una intervenció estatal efectiva. Obama planteja més regulació, més control als mercats i més severitat en la transparència de la liquiditat de bancs i corporacions empresarials. Ara toca dir-ho, perquè la població està molt sensibilitzada, però Obama no podrà posar fi a la anomenada comptabilitat creativa i als seus perverses efectes. Continuaran existin les Enron, WorldCom, Arthur&Andersen o Lehman Brothers i amb tota probabilitat el dèficit dels EEUU no es veurà reduït.
2. Socialment: els 47 milions d'americans sense cobertura sanitàriacorresponen a les capes de la població més desfavorides. Obama els ha promès extrendrel's la sanitat, però també ha dit que serà a costa d'augmentar els impostos als més rics. EEUU no és un país on el Welfare State s'aprecii com a valor, sinó que més aviat el contrari, es considera que cada individu és responsable del seu destí, tan si és exitòs com si és desgraciat.
3. Políticament: la política exterior americana no passarà de la realpolitik a l'idealisme utòpic. EEUU continua mantenint intacta la voluntat d'hegemonia mundial, i això no canviarà per la voluntat d'un president que sap l'incomptable nombre d'interessos econòmics, comercials i financers teixits abastament arreu del món.
4. Ideològicament:el xoc de civilitzacions com a paradigma moral, ha quallat en l'imaginari col·lectiu americà, sobretot a partir de l'11-S. Això comporta una difícil acceptació de la diferència i un profund menyspreu cap a una realitat que cada cop allunya més uns "móns" d'uns altres.
5. Mediambientalment: no s'acomplirà el Protocol de Kyoto. El màxim compromís d'Obamano és ni tan sols la reducció d'emissions de CO2, sinó que com a màxim, la recaptació addicional de les empreses que contaminin. Poc valent en un tema vital, però que d'altra forma, defensaria postulats que colisionen frontalment amb els interessos econòmics que segurament han contribuït a la seva fulgurant carrera.
És curiós observar com hem viscut des d'Europa i, concretament, des de Catalunya, els prop de 20 mesos de campanya electoral americana. Amb infinit interès i quasi inimaginable implicació. Però els EEUU no són Europa, ni ho pretenen ser. I probablement els nostres interessos o inquietuds no són ni de lluny els de la població nord-americana ni tampoc el de les seves elits i lobbies en un indret on, la propietat privada és sinònim de llibertat.
