La diplomàcia espanyola està fent mans i mànigues perquè aquest bon home pugui asseure's a la mítica reunió que ha de ‘refundar el capitalisme'.
Després d'anys i panys de penosa política exterior (sempiterna assignatura pendent dels governs socialistes), ara no sabem pas què li agafa, al president ZP. En qualsevol cas, volem apuntar tres propostes que podrien servir per garantir la presència del mandatari hispànic a Washington.
(Des de la modalitat ‘Zapateclown' fins a la concessió de la independència a alguns territoris de l'Estat, passant per compartir protagonisme amb Polònia... Propostes imaginatives per alleujar el gran patiment dels germans socialistes)
Una possibilitat seria que ZP assistís com a clown per amenitzar la darrera fase de l'àpat, mentre les personalitats prenen el cafè. ZP sortiria a l'escenari i, entre rialles i aplaudiments de les autoritats congregades, començaria a dir:
-Bona nit, buenas noches (sonen les primeres rialles només de veure'l, ja que tothom recorda que ZP va dir recentment a Nova York que l'espanyol era el sistema financer més sòlid del món, i una 'boutade' així no passa desapercebuda a les altes esferes)... El saben aquel que diu que en mi país, España, allá por los años 80, queríamos incorporarnos a la modernidad con el tren de alta velocidad y, en lugar de construirlo desde la capital, Madrid, hacia la zona más productiva y exportadora, que es el eje mediterráneo (Catalunya y País Valenciano), lo montamos desde Madrid en dirección sur, hacia África... (grans rialles, ja que tothom recordava la situació; de fet, a les cancelleries d'arreu del món encara se'n fan un tip de riure, de la gran pensada socialista). Pues fíjense ustedes que aún hoy, concretamente el miércoles pasado, mis compañeros socialistas valencianos votaron en las Cortes de su autonomía que no a la aceleración de las obras del tramo mediterráneo del tren de alta velocidad, qué pesados, hombre, que no, y es que no, veinte años con esta historia (més rialles i aplaudiments a dojo).
-Otro, va, ahí va otro. El saben aquel que diu que en España tenemos el problema catalán, que son unos tipos que siempre reclaman más soberanía, como el Quebec en Canadá... ¿Dónde está el presidente de Canadá? Ahí, ya lo veo. ¡A usté sí lo han invitado! Pues eso, los catalanes son como los del Quebec pero más dóciles, verán, les cuento. Estos señores querían un nuevo "Estatut", que llaman ellos (rialles). Y ¿qué hice yo? Cuando mis compañeros socialistas de Catalunya aprobaron en el Parlament el proyecto de Estatut, al cabo de unas horas ya estaban presentando enmiendas para rebajarlo, a aquello teníamos que pasarle el "ribot", que dicen ellos (més rialles), para recortarlo bien. Incluso enredé al jefe catalán de la oposición, el pobre, para que firmara un Estatut super-rebajado. Total, que el pueblo catalán vota y aprueba en referéndum la miseria de texto que finalmente toleré y, al cabo de unos días... mis buenos amigos españoles del Partido Popular lo llevaron al Tribunal Constitucional para que aún lo "aigualira" más, je, je, je... ¡Y en eso estamos! (Tothom esclata de riure i aplaudeix amb intensitat.)
Aquesta és una possibilitat, la de gran amenitzador de la vetllada. Au que no tenen prou anècdotes, els socialistes, per fer trencar de riure els màxims representants del món!
Opció 2: Polònia
L'opció 2 passa per assistir a la cimera, però també convidar Polònia. Polònia és l'estat de la UE que més s'assembla a Espanya en extensió, població, pes econòmic i polític, i seria injust no convidar una delegació polonesa, país per al qual sentim gran simpatia. A més, igualarien la delegació espanyola en pintoresquisme, els germans bessons aquells. Passaríem de G-20 a G-22: no us fan il·lusió, els "dos aneguets"?
Opció 3: donar la independència als Països Catalans i Euskal Herria
Si Espanya dóna la independència als Països Catalans i Euskal Herria, automàticament el seu PIB cau un 40%, i passa de ser un estat amb un PIB semblant al de Canadà i una mica per sobre de Brasil, a estar per sota d'Austràlia i una mica per sobre de Turquia. Per tant, passa automàticament a ser considerat un estat amb una economia emergent! I automàticament seria convidat a la cimera, juntament amb australians, turcs, indonesis i argentins!
Particularment, aquesta última és la solució que més ens agrada i que acabaria amb els maldecaps que ara per ara està patint la pobra i dissortada família socialista. Au, doncs som-hi!
