Francesc Bodí. El soroll de la resta
Premi Enric Valor de Novel·la 2007
Editorial Bromera
Bataller, el protagonista d’El soroll de la resta, és un home a qui
les coses li han anat bé: té una bona feina, s’ha casat com cal i té un fill
que ha fet carrera. Va estudiar per a periodista i ha acabat sent un publicista
d’èxit: va canviar manipulador de la realitat per manipulador de la voluntat.
Va fer estudis a París quan París era una festa revolucionària, tot i que a ell
no li interessava gaire la política ni la profunditat d’aquella aparent
revolució. La seua màxima transgressió va consistir en un romanç furtiu, durant
la curta vida del qual sempre va frisar per mantenir el cap i el cor freds,
mentre calfava els peus fredolins de la seua amant, ja que a Madrid l’esperava
una nòvia formal que li oferia un bon patrimoni: una sòlida empresa
immobiliària. Tanmateix, Bataller, als seus encara
“jóvens” cinquanta-quatre anys, acaba de tenir el seu tercer infart. Al punt que hom naix comença de morir...
Hi ha sotracts que ens adverteixen de la imminència. I hom no pot evitar llavors
fer recompte apressat del temps viscut i càbales sobre el que resta per viure.
Aritmètiques, però, que no es fan amb llapis i per tant no es poden esmenar si
hom s’equivoca o el resultat no convé. I apareix l’angoixa davant la incertesa
del que queda per viure, si és molt o poc, si cal seguir la rutina o potser
atrevir-se a canviar-la, si aquella
decisió va ser encertada o no…
De sobte apareix el tsunami de
Tailàndia, i tot d’una el devenir vital de Bataller pren un estany rumb que ens
desconcerta. Reapareix i recupera aquell amor furtiu de París i el seu futur
pren un altre alicient. Qui li ha donat a ell, home més afortunat que tots
nosaltres, una goma per corregir els comptes errats? Amb la decisió de Bataller
canvia radicalment el to del relat. Se’ns fa més amable, idíl·lic en la relació
amb l’Adrianne recuperada i el paisatge edènic de
Bataller ha canviat, s’ha
transformat. Fins i tot pren partit contra el PAI que amenaça
Els qui coneixem l’obra
literària de Bodí, i l’apreciem com cal, no ens preguntem si ha construït
malament l’argument, si se li ha desfilat la trama, sinó quin parany ens ha
preparat, quin envisc, quina teranyina... I continuem llegint, seguint el fil
de la nova història, tan discordant amb l’anterior. Com si no hi tinguera res a
veure. Com si una formara part de la refotuda realitat i l’altra d’un feliç
somni. Cal seguir llegint, fruint de les paraules que ens ha teixit Bodí, bé
que sense refirar-nos gens de les apareces que ens hi mostra.
