Correu Blocs | VilaWeb.cat
marieta | llibres | divendres, 31 d'octubre de 2008 | 11:04h

Els nombres primers són divisibles només per 1 i per ells mateixos. Estan al seu lloc en l'infinita sèrie de nombres naturals, esclafats com tots entre dos, però un pas enllà respecte als altres. Són nombres sospitosos i solitaris.
Paolo Giordano, La soledat dels nombres primers

Paolo Giordano té 26 anys i està fent el doctorat en física teòrica, enguany ha publicat la seua primera novel·la La solitudine dei numeri primi, el llibre es va convertir ràpidament en un súper vendes. Jo em vaig resistir una mica, sempre em fan por aquests llibres que tothom compra, tothom llig i tothom en parla bé, tot i que el títol m'agradava molt (a voltes he descobert grans escriptors per un títol atractiu, vaig començar a llegir Carson McCullers perquè em va agradar el títol de La balada del café triste).
Una entrevista a la tele a Paolo Giordano em va convéncer i el vaig comprar. El vaig llegir rapidíssim, vam fer tard a un sopar (i servidora és puntualíssima) perquè em faltava poquíssim i l'havia d'acabar precís. No és un llibre lleuger, és un llibre trist i amarg, explica soledats i silencis amb molta delicadesa i una trama perfectament construïda i molt ben escrita. Una senyora novel·la. Li han donat el Premi Strega, el premi literari més important d'Itàlia, és el guanyador més jove de la història del premi. 
Acabe de llegir que Edicions 62 ha comprat els drets i eixirà en català a primavera.


Comentaris: 6
  • M'hi apunto
    carme.laura | dilluns, 3 de novembre de 2008 | 18:01h
    No sé prou italià, però n'intentaré la lectura original (en cas de dubte, en llegiré la traducció a la primavera). gràcies!
  • Té molt bona pinta!
    martainsa | divendres, 31 d'octubre de 2008 | 13:31h
    Oohhh, només pel títol ja fa ganes; esperarem pacientment a la primavera... quina llàstima no ser fluent en italià.
  • Me lo pido
    Utxi | divendres, 31 d'octubre de 2008 | 12:21h

    Avui a la tarda, el meu home se'n va a Itàlia pel cap de setmana a fer la castanyada amb els seus amics (perquè els amics amb majúscules només els tenim allà). Invertirà el mateix temps i diners que jo per anar a casa els meus pares (Santa Ryanair). Ja sé quin regalet li demano que em porti. Jo també vull fer tard als sopars per culpa d'un llibre, i no penso esperar a la primavera. Gràcies pel consell. Posaré altres comentaris quan l'hagi passat pel sedàs.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

anar al diccionari

anar a Blocs de Lletres

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats