Correu Blocs | VilaWeb.cat
Xesca | LUCIDESA | dilluns, 27 d'octubre de 2008 | 20:35h

Com no s'han de fer rics, vaig preguntar a n'Adelina aquell dia que em va dir que n'havia aprofitades quaranta-sis ...


Això era una setmana sí i una setmana no. La setmana no, quedava a la floristeria, mentre que al cementiri hi pujava les corones la meva amiga.
          La botiga, ni que tinguéssim un ram de núvia o ni que fos El Dia dels Enamorats o un sant famós com sant Jordi o la Mercè, podia ser igual o més depriment que Montjuïc. L'especialitat de la casa eren les corones, quina gràcia. Jo havia treballat a tres floristeries més que tenien servei Interflora i cap de les tres anava de fer corones; suggeríem uns centres plans que quedaven molt bé damunt de les tombes i això no llevava que els poguéssim tenir fets i exposats sense comprometre l'estètica de la botiga. Jo que havia fet feina tants anys amb en Klaus a Son Vida, a Mallorca, després d'haver guanyat aquell premi d'art floral a Japó que ja és el súmmum de qualsevol florista, no podia sofrir acabar la feina amb els braços fets un llàtzer de les escarrinxades de fermar esparreguera. Els guants de cuiro només tapen les mans, no n'he vists mai que arribin fins als colzes o els hauria comprats.  Perquè els meus centres no són un mira'm-i-no-em-tocs com els d'en Klaus, i que consti que ara no ho dic per criticar. És el meu mestre, i reconec que les seves presentacions són espectaculars i no em sorprèn que deixin tothom espaterrat, però després de la primera frenada de la furgoneta és millor que t'aturis a la vorera, si hi ha un bar, i demanis una Heinekeer al cambrer i quan el tenguis mig embadalit li preguntis on hi ha un endoll per la pistola de silicona.
          No negaré que aquí on estàvem, al costat del Clínic, la nostra situació no fos privilegiada per a especialitzar-nos en corones; però l'amo era tan morbós, tan lladre  i tan repugnant que qualsevol dels morts del dia el superava fàcilment en elegància i distinció. Perquè aquell dia de les quaranta-sis corones no era el de l'accident de l'autobús, sinó un altre. El dia que hi va haver l'accident, com a mínim eren totes fetes nostres les que ens va fer traginar a les tombes d'uns altres clients. Ho tenia ben clar que no l'enxamparien: eren tots estrangers, i de Montjuïc se n'anaven al Prat amb un autobús pintat amb les mateixes lletres color taronja de l'agència escandinava que va tenir l'accident, precipitant-se per les costes del Garraf. Ho havia vist al telenotícies migdia de TV3. 
          Aquell porc, passava gust d'explicar que havia servit la corona mortuòria a clientes que quan es casaren li havien encarregat el ram de núvia a ell mateix. Per acabar-ho d'adobar, la cutror de l'anunci CORONES DES DE 5.000 PESSETES pintat damunt la vidriera, em feia caure la cara de vergonya: i això que jo sempre el mirava per l'inrevès. Així i tot, no podia ignorar el que s'hi proposava. No podia fer-me, com tantes vegades m'haig de fer per resistir uns altres desastres, el suec.

 

Comentaris: 6
  • Que bé que ho expliques tot Xesca!
    AnnaPortell | dilluns, 27 d'octubre de 2008 | 21:39h
    No sé si és fruit de la imaginació o no, però tant si ho és com si no, m'han baixat les llenties de cop.
    • No té importància si és viscut o no
      x | dilluns, 27 d'octubre de 2008 | 22:11h
      Fins i tot ja no cal que sigui versemblant. Qui sap escriure contes és en Quim Monzó, per cert. Recordes aquell del germà que cau mort dins del plat de la sopa de Nadal i el passegen mort durant anys i el casen i tot això? És insuperable aquest conte, i el que s'hi explica és mentida podrida tot. I et commou, i et fa plorar i et posa la carn de gallina. Saps per què passa, això? Perquè els sentiments que inspiraren aquest conte són autèntics. T'està parlant de la desesperació d'uns pares i d'un germà davant la mort d'un fill (i un germà), una cosa tan bèstia que no la poden encaixar i necessiten elaborar-ne una ficció, demostrar-se a ells mateixos que no és cert que s'hagi mort. I arribar-s'ho a creure i actuar com si fos veritat. La literatura no són receptes de cuina més o menys reixides. N'hi ha i són molt pràctiques i els has de conèixer i els has de saber aplicar per poder manipular el lector, per dur-lo al terreny on tu el vols dur. Però allà (al terreny) ni que l'hi hagin duit enganyat, el qui llegeix ha de conèixer que el batec és autèntic.
      • Tot és viscut en algun lloc del cos o l'ànima
        Victoria | dimarts, 28 d'octubre de 2008 | 15:17h
        Hi ha d'haver el batec, sempre el batec i ens ha de transportar al lloc essèncial de l'emoció
        • I també, la recerca de la veritat
          x | dimarts, 28 d'octubre de 2008 | 16:36h
          i el propòsit de combatre les males inclinacions i ser millors. Va per aquí la felicitat crec, més tost. Cada dia veig més clar que no podem ser feliços si no som bons. Podem tenir recaigudes, però intentar no fer mal ja és un grau

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 3 visites
  • Aquesta setmana: 167 visites
  • Aquest mes: 1826 visites
  • Des de l'inici: 117677 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 29 visites
  • Aquesta setmana: 1441 visites
  • Aquest mes: 11380 visites
  • Des de l'inici: 6207029 visites

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats