LES FAVES FRÍGIDES
En un llibret meu traduït al francès (96 recettes de tapas), una de les receptes, que en l´original català consta com a “Faves fregides”, en francès ha estat traduït com “Fèves froides” (faves fredes), que, naturalment, no és ben bé el mateix. Cal dir, d’ entrada, que és un error mínim ja que altres llibres que em foren traduïts- a l´espanyol (com el Dalícies. A taula amb Salvador Dalí) el conjunt de disbarats traductoris hi és a l´altura dle geni del pintor. No és que hom tingui una especial mala sort, sinó que aquest és un fenòmen corrent, fins i tot a les cartes dels restaurants, sovint plenes d’ errors multilingüístics que fan irreconeixibles el nom del plat (en una d’ aquestes cartes, per exemple, havien traduït “cabbage”- col-, per garbage- escombraries). Fins i tot a les cartes en català, es perpetuen errors- per culpa, sovint, de correctors oficials- com anomenar amb l´impertinent “xarrup” el correctíssim sorbet. Tornem, però a les nostres faves fredes. Tot imaginant el recorregut mental del traductor o traductora, segurament va relacionar- conscientment o no- “fregides” amb fredes, passant és clar, per frígides. Tenim doncs, per casualitat, una sensacional recepta de “faves frígides”, plenament coherent, com veuran, si tenen l´amabilitat de seguir-me. D’ entrada, com sabia bé Bernat i Baldoví, les glosses mallorquines i les cançons tradicionals catalanes, fava i punta de la fava són expressions ben corrents amb significat sexual. Doncs bé: com és sabut, Pitàgoras- un savi grec que va fundar un amena de secta vegetariana- prohibia als seus seguidors menjar faves. Igualment, es diu que els monjos medievals tenien prohibit de menjar-ne, a causa de la relació d’ aquest llegum amb la líbido. S’ escau doncs, perfectament, de proposar una recepta de “Faves frígides”, despullades de tota sospita libidinosa i eròtica...Malgrat que puguin portar menta, “que l´amor augmenta” o, més vulgarment, que “fa anar la dona calenta”.
