Avui, per uns segons, he pensat que la nostre llengua havia fet un pas significatiu, però no ha estat així.
Com es habitual en aquesta època del any, a la meva bústia (física) han començat a arribar els fullets de propaganda, perquè acabem de gastar els quatre rals que ens queden després del estiu.
El primer que m'ha cridat l'atenció ha estat el del Alcampo, amb un format agradable de 20x29, però sobre tot quan he vist un bus escolar on diu: "Tornem a l'escola", en català!, i encara sense sortir de la sorpresa he vist com la resta de la portada estava tota en català.
No m'ho creia i li he donat la volta i la darrera pàgina, la que tanca la revista, també en català, quina emoció...., però ha durat poc, les 70 pàgines restants, totes en castellà.
Està clar que els senyors d'Alcampo a Catalunya han dit que seria bo introduir el català en el seus fulls, però, no podien haver demanat que es fes tota la revista en català?.
Que no em diguin que no tothom a Catalunya sap llegir en català, sobre aquest punt es podria iniciar un altre debat, però del que si estic segur es que tot el que diu la seva revista es perfectament entenidor encara que estigui en català.
Situacions com aquesta no faran que la meva esposa deixi de fer la compra setmanal en aquest establiment, de seguir aquesta política potser no podríem comprar en lloc, però si el fullet hagués estat tot en català, potser no tindríem en compte altres opcions.
En algun "blog" he llegit darrerament que l'esborrany del nou Estatut dona un pas enrera en el tema del etiquetatge dels productes que es comercialitzen en el nostre país. Si ni els nostres polítics defensen la nostre llengua, ho tenim força difícil.
Fins que no prenguem consciència de la força que podem tenir els consumidors si actuem amb coherència això no millorarà.
Esta clar que l' anònim no em coneix bé.
M'explico, fins fa cinc anys, Maribel, la meva esposa treballava fora de casa i cada dimarts jo era l'encarregat de la compra setmanal en el Pryca, avui Carrefour, de Cabrera. Així va ser des de 1975 al 2000. Cada dimarts a les tres quan plegava de la Caixa amb la meva llisteta a fer la compra i al voltant de les quatre ja ho tenia tot endresat i el sopar en marxa. Ella treballava fins tard i jo tenia que col·laborar al màxim.
Des de el 2000 ella va deixar de treballar fora de casa i va assumir aquesta tasca. I que per què dic afortunadament que no sempre ha estat així?. Dons perquè per ella es un dia en que surt a passejar pel Mataró Park i fa la compra, el que implica que sempre i cau alguna cosa de més del necessari.....
Bé, no soc tan sexiste, no?
pepcanals.com
www.unitat.org
Serà un estatut en autolimitacions pròpies i miserable.