Ens hem llevat a les 5 del matí. És important ser puntual perquè tot just a les 6, es tanquen les portes. És l'hora que els membres que conformen la junta electoral han de ser al col·legi per a constituir-se com a mesa. Si arribem més tard no ens serà possible entrar. Un cop dins, s'endreça l'aula, es munten les urnes de cartró, es compten les butlletes (un total de 400) i s'omplen les actes pertinents...
No serà, però, fins a les 8 que es permetrà l'accés a la gent, que mitja hora abans ja comença a posar-se nerviosa perquè alguns porten dues hores i mitja fent cua...per anar a votar! Calculo que han de passar prop de 40 a l'hora per poder fer votar a tothom.
Els minuts passen lents i en silenci, només interromput pel so d'un helicòpter que sobrevola el col·legi. Són les 11 del matí i un periodista confessa que aquest ritme hi haurà una participació del 85%.
Malgrat la pobresa o, com a conseqüència d'ella, hi ha un altíssim interès pel futur del govern del país. Els sandinistes són a l'oposició i el liberal Arnoldo Alemán-avui no candidat- ha estat un autèntic malson per la població. Esquitxat per la corrupció, imputat i previsiblement condemnat, representa el pitjor exemple de la classe política d'aquest país. El candidat del FSLN Daniel Ortega, incomprensiblement, encara conserva el suport de la població més humil, que el manté a la retina com el revolucionari que fou a finals dels 70.
Observo les altres taules d'aquest col·legi i, en comparació, la nostra funciona força bé - o a mi m'ho sembla -, perquè totes les demés tenen llarguíssimes cues a l'exterior i nosaltres podem fer entrar la gent a mida que arriba. Som la 510 del barrio Progreso al municipi de Matagalpa. Un dels fiscals trenca el gel de la monòtona jornada i acusa un altre de fer proselitisme no permès. Aquest, del FSLN, se'l mira estranyat i, l'acusador, del PLC li retreu que en ser preguntar per una ciutadana si podia votar, el negre i roig li respòn "sí, se puede", justament el lema de campanya dels sandinistes. Tots ríem. Hi ha bon ambient a la sala.
L'únic fet destacable fins el moment ha estat quan el mosqueador per a trocejar documents d'identitat conforme un ha votat, s'ha fet malbé. La molla ha saltat i ha quedat inservible. Com que només en tenen un, s'ha de prendre una decisió per a evitar vots duplicats. Fàcil. Tisorada al DNI i llestos. 10 minuts després apareix algú que no consta al padró...-no m'estranya- però vota igualment per acord dels fiscals.
Per fi, un incident remarcable. Algú havia escrit en els minúsculs habitacles que serveixen per a votar en secret, "vota 4", que correspón a la llista de les elits oligàrquiques nicaragüenques, el Partit Conservador (PC). Com que el nivell d'analfabetisme és alt, aquest fet és considerat greu perquè pot condicionar el vot. El fiscal sandinista corre a esborrar-lo.
A les 12:30 arriba el dinar. Consta d'amanida, sandvitx, beguda i com no...gallopinto! -fríjoles con arroz- que és la dieta universal. De moment no hi ha cap incidència remarcable. El vicepresident de la mesa fa un esforç per a demostrar que el procés és transparent. El risc de frau, que hi és, diu que es materialitza a instàncies més altes. No és un consol per a mi. Hem intentat infructuosament aconseguir que tan el Consejo Supremo Electoral com el Centro de Recuento ens acreditessin per a ser presents al recompte però tot han estat llargues i finalment han desestimat la presència d'observadors en aquest procés final.
Són les 15:30 i fa estona que hem dinat. Per a verificar que una persona ha votat se'l taca el dit gros amb una de tinta indeleble que no marxa fins al cap d'una setmana. El fiscal ens ha comentat que conté àcid i que és altament tòxic, per això, el secretari de la mesa que s'encarrega de "marcar" els que han votat, ho fa amb uns guants clínics -que poc tranquilitzador...- A les 17 hores tot està tranquil. Massa i tot. Espero que el recompte sigui igual.
Falta mitja hora pel tancament del col·legi. No sé si ho podrem fer. Un dels fiscals -el sandinista- em xiuxiueja una confidència i espera que jo hi respongui de forma còmplice: coneix la història d'ETA perquè al seu partit, fa anys, n'acollien "excombatens". M'ho diu esperant alguna resposta que mai va arribar. El comentari denotava ignorància absoluta pel tema, malgrat la seva naif simpatia cap al conflicte basc.
A les 5:58 segons el meu rellotge, es tanca el col·legi. Quedem literalment bunqueritzats a l'escola. Amb poca llum natural, encenem els fluorescents, ens porten sucs de fruita i caramels. A un quart es llegeix l'acta. A dos de set comença el recompte: 400 electors dels quals han votat 320. Els bolígrafs bic, testimonis d'honor, deixen constància del fet. Comencem a buidar la primera urna...
Aquell 4 de novembre en una taula qualsevol de l'històric feu sandinista de Matagalpa, Enrique Bolaños, cap de llista del PLC (liberals-conservadors) va guanyar pel 61%, i el FSLN de Daniel Ortega (sandinistes) va obtenir el 37%, el PC (oligarquia tradicional) menys del 2%. Al conjunt del país Bolaños va guanyar pel 56% i Ortega va arribar al 42%.
PS: Avui he recuperat uns apunts d'una vella llibreta que conservo, quan el Fons Català de Cooperació ens va destinar a Nicaragua com a observadors electorals, el 4 novembre del 2001 i que m'han servit per fer aquest post. D'aquí pocs dies en farà 7 anys.
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
No puc compartir que sigui
comparable el moviment sandinista amb el revolucionari cubà, com diu ( Eva Perón??)
per molt que beguessin de fonts similars, es retroalimenmtessin en molts
moments i hi hagi un fil d’unió entre ells que els fa germans o cosins germans.
Els germans mai són iguals.
Set anys ja? Recordo un article teu de pocs mesos desprès ( miro el
calendari, quin dia és avui??? Aaahhh) . Els sandinistes és cert que conserven
una mena de bona imatge a pesar de los pesares, que no han estat pocs. Però
alguna cosa més que populisme tenen, per
què un projecte hagi entusiasmat o entusiasmi no podem arribar a la conclusió
de que la gent ha estat enganyada o tractada de populacho sense més (
populisme? En que consisteix exactament el populisme?).
Se’m permet un ?...Viva Nicaragua....;)
molts ptons....i Viva Nicaragua!
una abraçada!
Oriol