Aquest és el contingut del darrer bloc parlat emès a Ràdio Ciutat de Badalona. A l'article reflexiono sobre l'anunci del nou ajornament de les obres de rehabilitació de l'antiga fàbrica CACI, que ha de fer la Universitat de Barcelona. I defenso una proposta que em va fer un exregidor badaloní fa pocs dies en relació a l'equipament, quan va assegurar que hauria estat un edifici perfecte per allotjar el Museu de Badalona.
Fa pocs dies s’ha sabut que les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona endarreriran, per enèsima vegada, el projecte de remodelació de l’antiga fàbrica del coco, la CACI. La nau, ubicada a primera línia de mar, entre les dues torres que Lar va construir a la nova façana marítima, ja fa temps que llueix un cartell on s’afirma que l’espai s’adequarà per a usos universitaris. La realitat és que els anys passen i sigui per un nap o sigui per un col sempre hi ha alguna cosa que atura l’execució del projecte. Els polítics s’han fet un fart de vendre aquesta pell d’ós, que els prometien que ja estava caçada. La Universitat assegura que el projecte, que s’hauria d’haver adjudicat al juny, no perilla. El cert, però, és que no hi ha garanties que el nou rector no es desdigui del projecte o que en provoqui un nou ajornament. L’arrel del problema és que la rehabilitació de l’antiga fàbrica, cada cop en estat més ruïnós, és realment cara. Ho admet la mateixa universitat quan promet que el concurs per escollir quin arquitecte reforma la fàbrica tirarà endavant però que no saben com en finançaran la rehabilitació. I arriben a apuntar que la crisi econòmica, beneïda excusa per a molts, pot frenar l’actuació. Cantant o xiulant ja ens ho diuen. L’arranjament de la CACI va per llarg. Fa pocs dies un notable expolític badaloní em feia notar que s’havia perdut una magnífica ocasió per convertir la CACI en el Museu de Badalona. I hi estic d’acord. La seu del Museu Nacional d’Història de Catalunya és del mateix arquitecte i té una estructura molt semblant. La CACI hauria estat un magnífic espai per a un Museu que avui viu constrenyi’t en un edifici que no el deixa créixer.
Josep Maria Muñoz Rovira| Adreça electrònica |
dilluns, 27 d'octubre de 2008 | 13:34h
Però la ubicació del Museu actual no és gratuïta. Té una justificació arqueològica. Les termes són on són, no es poden desplaçar. Esclar que aleshores l'edifici de la Plaça de l'Assemblea de Catalunya es podria dedicar monotemàticament a les termes, qualsevol altra cosa fora una aberració. El que em demano és quins serien els continguts d'un Museu a la CACI. Tots els que no fan referència a la Baetulo romana? Perquè ara tots estant unificats en el mateix indret o, per ser més exactes, a la mateixa zona, i no sembla gaire assenyat que, per exemple, les peces i vestigis que s'exposen al vestíbul anéssin a parar a unes altres instal·lacions, gairebé a un quilòmetre de distància. Quin sentit tindria separar el que ara es pot veure tot plegat en una sola visita? I, d'altra banda, em pregunto si dels periodes posteriors tenim prou elements, continguts amb entitat suficient per fer un Museu. I, fins i tot en el cas que fos així, no sé si un edifici vora mar, per moltes precaucions que s'adoptin, és un lloc addient per albergar amb plenes garanties de conservació determinats llegats patrimonials. Et van donar alguna argumentació tècnica al respecte?
Un museu, a parer meu, és la combinació d’un espai i un discurs museístic (o històric, o cultural...). L’edifici on hi ha el museu actual és del tot inadequat per a les funcions que avui dia se li han de demanar. Només el salva l’ accessibilitat (aparent perquè és cèntric, un cop a dins és tot al contrari) i el fet evident i afortunat que a sota hi ha les termes romanes. Però la història de Badalona continua després de Baetulo. I al museu actual no hi té lloc. Té més de 40 anys, és petit i malgirbat i tot i que se’n va refer la façana de manera encertada per dins no té remei: es troba entre mitgeres, no pot créixer i hi ha massa plantes per a una escassa superfície de cadascuna.
Això no vol dir que s’hagi d’eliminar. Certament es podria dedicar en exclusiva a la ciutat romana, que dóna molt de si.
L’edifici de la CACI, singular en la seva tipologia (el millor exemple local d’arqueologia industrial), espaiós, lluminós (tot i que ara com ara mal comunicat, però això bé s’arreglarà algun dia) demana un ús cultural d’aquesta mena. En un museu nou s’hi hauria de poder contemplar la història des de la Badalona medieval fins a la desfeta industrial. Als magatzems hi ha material acumulat que no ha vist mai ningú per omplir-lo sencer i el director i els conservadors, que són d’una reconeguda competència (vegi’s sinó els miracles que fan amb l’espai actual), segur que en traurien un partit magnífic. Si algú busca a la web actual veurà que especifica l’existència d’un fons d’art, d’un fons històric i d’un patrimoni documental que ara com ara em sembla que no són visitables.
I cal recordar que un museu és també un contenidor on mostrar exposicions de producció pròpia i aliena. Per què no podem veure a casa nostra una exposició sobre els ibers, sobre el Noucentisme, sobre Tàpies, sobre el Barroc o el que sigui com sí que ho fan a Terrassa, a Girona, a l’Hospitalet, a Lleida, a Reus, a Sabadell i un llarg etcètera?
La CACI, a parer meu, és el lloc ideal per a tot això, entre d’altres coses perquè l’edifici ja existeix, és municipal i només cal remodelar-lo, tot i que val diners. Molts més en valdria –i més que trigaríem– a buscar un solar i alçar-hi un nou edifici. Potser convocaríem un concurs d’idees i la cosa no s’acabaria mai...
Finalment, pel que fa a la proximitat del mar, recordem, per exemple, que el Museu d’Història de Catalunya és davant de l’aigua del mateix mar –o que el Mauritshuis de l’Haia és sobre un llac, que el Louvre, l’Hermiatge i les Tate són al costat de rius...–. Tot això, tècnicament, ja no té cap problema.
L’únic problema veritable és adonar-se que Badalona necessita un nou edifici per al Museu i tenir la voluntat de posar-hi remei encarant un projecte.
A parer meu la CACI és una magnífica alternativa però potser n’hi ha de millors. Que me’ls expliquin si us plau.
Però la ubicació del Museu actual no és gratuïta. Té una justificació arqueològica. Les termes són on són, no es poden desplaçar. Esclar que aleshores l'edifici de la Plaça de l'Assemblea de Catalunya es podria dedicar monotemàticament a les termes, qualsevol altra cosa fora una aberració. El que em demano és quins serien els continguts d'un Museu a la CACI. Tots els que no fan referència a la Baetulo romana? Perquè ara tots estant unificats en el mateix indret o, per ser més exactes, a la mateixa zona, i no sembla gaire assenyat que, per exemple, les peces i vestigis que s'exposen al vestíbul anéssin a parar a unes altres instal·lacions, gairebé a un quilòmetre de distància. Quin sentit tindria separar el que ara es pot veure tot plegat en una sola visita? I, d'altra banda, em pregunto si dels periodes posteriors tenim prou elements, continguts amb entitat suficient per fer un Museu. I, fins i tot en el cas que fos així, no sé si un edifici vora mar, per moltes precaucions que s'adoptin, és un lloc addient per albergar amb plenes garanties de conservació determinats llegats patrimonials. Et van donar alguna argumentació tècnica al respecte?
Un museu, a parer meu, és la combinació d’un espai i un discurs museístic (o històric, o cultural...). L’edifici on hi ha el museu actual és del tot inadequat per a les funcions que avui dia se li han de demanar. Només el salva l’ accessibilitat (aparent perquè és cèntric, un cop a dins és tot al contrari) i el fet evident i afortunat que a sota hi ha les termes romanes. Però la història de Badalona continua després de Baetulo. I al museu actual no hi té lloc. Té més de 40 anys, és petit i malgirbat i tot i que se’n va refer la façana de manera encertada per dins no té remei: es troba entre mitgeres, no pot créixer i hi ha massa plantes per a una escassa superfície de cadascuna.
Això no vol dir que s’hagi d’eliminar. Certament es podria dedicar en exclusiva a la ciutat romana, que dóna molt de si.
L’edifici de la CACI, singular en la seva tipologia (el millor exemple local d’arqueologia industrial), espaiós, lluminós (tot i que ara com ara mal comunicat, però això bé s’arreglarà algun dia) demana un ús cultural d’aquesta mena. En un museu nou s’hi hauria de poder contemplar la història des de la Badalona medieval fins a la desfeta industrial. Als magatzems hi ha material acumulat que no ha vist mai ningú per omplir-lo sencer i el director i els conservadors, que són d’una reconeguda competència (vegi’s sinó els miracles que fan amb l’espai actual), segur que en traurien un partit magnífic. Si algú busca a la web actual veurà que especifica l’existència d’un fons d’art, d’un fons històric i d’un patrimoni documental que ara com ara em sembla que no són visitables.
I cal recordar que un museu és també un contenidor on mostrar exposicions de producció pròpia i aliena. Per què no podem veure a casa nostra una exposició sobre els ibers, sobre el Noucentisme, sobre Tàpies, sobre el Barroc o el que sigui com sí que ho fan a Terrassa, a Girona, a l’Hospitalet, a Lleida, a Reus, a Sabadell i un llarg etcètera?
La CACI, a parer meu, és el lloc ideal per a tot això, entre d’altres coses perquè l’edifici ja existeix, és municipal i només cal remodelar-lo, tot i que val diners. Molts més en valdria –i més que trigaríem– a buscar un solar i alçar-hi un nou edifici. Potser convocaríem un concurs d’idees i la cosa no s’acabaria mai...
Finalment, pel que fa a la proximitat del mar, recordem, per exemple, que el Museu d’Història de Catalunya és davant de l’aigua del mateix mar –o que el Mauritshuis de l’Haia és sobre un llac, que el Louvre, l’Hermiatge i les Tate són al costat de rius...–. Tot això, tècnicament, ja no té cap problema.
L’únic problema veritable és adonar-se que Badalona necessita un nou edifici per al Museu i tenir la voluntat de posar-hi remei encarant un projecte.
A parer meu la CACI és una magnífica alternativa però potser n’hi ha de millors. Que me’ls expliquin si us plau.