Un poble, una civilització pot desaparèixer, entre altres factors, aniquilat pels seus enemics, delmat per catàstrofes naturals, i sobretot despareix quan es produeix una assimilació de caire cultural.
La mundialització i estandarització del patró cultural occidental (o el que s'entén avui dia per occidental) ha donat lloc, segons alguns analistes, a una oberta actitud de rebuig (a casa nostra som bastant passius amb aquest tema) d'altres tradicions culturals davant el temor de veure les nostres tradicions absorbides ( jo diria que assimilades ) per valors radicalment distints als nostres.
Avui en dia aquest procés d'absorció, d'assimilació d'una part de les nostres tradicions es troba, malauradament, en un estat molt avançat. Si repassem les nostres tradicions ( no totes) veurem que una part d'elles o conviuen, amb certa desavantatge, amb altres importades o estan a punt de ser totalment reemplaçades per tradicions forànies.
Els pobres Reis Mags (encara que no sigui una tradició pròpiament catalana) han de lluitar, any rera any, amb el mediàtic Papa Noel que s'ha transformat en el gran comercial de les grans, mitjanes i petites superfícies. A Sant Jordi (dia del llibre i de la rosa) li ha sortit com a competidor, uns mesos abans, un altre company de professió, Sant Valentí. Una altra tradició que, des de fa uns anys, resisteix l'atac ferotge de la versió americanitzada (Halloween) és la Castanyada. Per això quan aquesta setmana vaig crear el meu facebook una de les primeres coses que vaig fer va ser apuntar-me al grup que s'anomena Salvem la Castanyada, diguem NO!a Halloween que ja compte amb 1073 persones adherides.
En els anys 70 i 80 les nostres escoles es van convertit en una eina imprescendible en la tasca de preservació i difusió de les nostres tradicions populars. Avui, i em dol que sigui així, algunes escoles celebren el Halloween amb l'excusa que és més festiva de cara els alumnes (disfresses etc). Alguna altra escola, de Reus, no va celebrar el Carnaval perquè aquesta celebració podia ferir les sensibilitats d'alumnes d'altres ètnies i cultures.
Si oblidem que les tradicions són el lligam amb la nostra història, si oblidem que són un signe més de la nostra identitat que hem de conèixer i preservar, haurem perdut una part de la nostra identitat nacional.
Quan temps resistirem?
Segur que "Puerto Aventura" hi té molt a dir al respecte i s'afegirà amb entussiasme al teu grup del facebook...