PASTOR, Marc: La mala dona. La Magrana. I Premi Crims de Tinta de Novel·la Negra, d'intriga i policíaca 2008
(Clica l'opció "Vull llegir la resta de l'article" per veure la ressenya)
És possible que ens trobem davant d'un d'aquells típics casos en què la professió de l'autor d'una novel·la, ajuda a la recreació dels escenaris i l'ambient on es mouen els personatges. Per una banda crec que això és així perquè el Marc Pastor és diplomat en Criminologia i Política Criminal i treballa a la policia científica dels Mossos d'Esquadra. Ara bé: l'època en la qual ens endinsem amb la lectura de La mala dona no és l'actual i per tant, aquest saber fer que es destil·la al llarg de tota la història només pot ser producte d'un rigorós treball de documentació per part de l'autor.
La mala dona s'inspira en un cas real: tot un seguit de desaparicions i crims de nens i nenes que van tenir lloc a principis del segle XX a Barcelona. Vileses atribuïdes a l'assassina en sèrie Enriqueta Martí, coneguda amb el sobrenom de la "vampira del carrer Ponent".
Però l'autor no es limita a narrar-nos aquest trist esdeveniment sinó que, en un magistral procés de simbiosi entre novel·la negra i novel·la històrica, elabora una narració d'alta qualitat literària.
Per una banda, voldria assenyalar la caracterització dels personatges. El millor d'ells és el Moisès Corvo, inspector de policia que ja apareixia en l'anterior novel·la del Marc Pastor. És un personatge treballat i convincent que, al costat de la investigació que duu a terme, aporta un aire d'humanitat en permetre'ns veure la seva altra cara, la seva vida familiar dissortada i trista, motius pels quals se submergeix en la seva feina. També el seu company, el Juan Malsano, que avançarà al seu costat al llarg de tota la novel·la en un creixendo d'importància fins arribar al paper culminant del desenllaç. I per descomptat la mateixa Enriqueta Martí, a qui ens sembla veure en persona quan llegim sobre ella pàgina rere pàgina.
Per altra banda, voldria ressaltar la veu narrativa. La novel·la alterna la tercera i la primera persona. En el cas de la tercera persona tan aviat trobem que focalitza el centre d'atenció en l'inspector Corvo, l'Enriqueta, o qualsevol dels altres personatges. I en el cas de la primera persona ens trobem amb una veu que el lector -per no avançar esdeveniments- crec que trobarà força atraient i que a mi en particular -i això sí que ho esmento perquè m'ha fet gràcia la coincidència- m'ha recordat La lladre de llibres, de Markus Zusak.
A destacar l'elegància narrativa. I escric "a destacar" perquè el tema que tracta bé podria fer caure l'escriptor en una morbositat gratuïta, i això no és així. I el Marc Pastor és ben conscient d'aquest perill:
"Si sou anguniosos o teniu l'estómac dèbil, us recomano que passeu al següent capítol. Salteu-vos el paràgraf on us explico una altra mostra de la bogeria de la mala dona. Si no sou aprensius, quedeu-vos, i descobrireu un racó de la seva ment." (p. 172)
En resum, un llibre de lectura molt recomanable per als amants de la novel·la negra i de la novel·la històrica.
(Observació: Voldria fer constar un breu aclariment sobre l'obra triada per a la ressenya d'aquest mes. Tal com s'indica en el primer post penjat en el Bloc, la intenció que persegueixo és treure de l'anonimat aquelles publicacions d'autors i autores novelles que, havent guanyat un premi dels de "segona línia", és a dir, dels no arxiconeguts, es troben amb què la seva obra no rep cap tipus de promoció i mor a les prestatgeries de les llibreries. Això si és que hi arriba. La mala dona és tot just la segona novel·la publicada d'en Marc Pastor i, per aquest motiu, ja té entrada al bloc Caducitat Immediata. Ara bé, per la dotació econòmica del premi tal volta caldria pressuposar que no hi té cabuda. Particularment he optat per obviar aquest detall i mantenir com a elements decisoris els dos primers que he esmentat: la qualitat de novell del seu autor i el fet que aquesta és la primera edició del premi Crims de Tinta.)
Vinc del blog de l'Espolsada.
Jo lo vaig trobar molt entretingut encara que amb una part molt sàdica clar.
Vull dir que és evident que, per la temàtica que planteja La mala dona, no ens trobem davant d'un argument farcit de sentimentalisme (per anomenar-ho d'alguna manera). Però malgrat el vessant pervers de la història, trobo que l'autor no es recrea en aquest aspecte.
Bé... gràcies per passar pel Bloc i deixar-hi una petjada. Fins la propera,
Sílvia Romero
La novel.la necessita d´un corrector.
Mira t´adreço al blog El cuirassat Potemkin, on se´n fa una crítica molt acurada.
Fins la propera, i gràcies de nou,
Sílvia Romero