Aquest dies he estat llegint amb moltes ganes
els blocs que s'han anat actualitzant i també he visitat bitacoles i catapings,
això dels blocs és un món inacabable, un munt de pensaments, reflexions, fets,...,
m'estic enganxant. No m'agrada el nom del meu bloc, jo pensava
que era l'entrada de l'article i veig que és fix, el canvio després de haver-hi
rumiat, un regal per tots sona a pretensiós. El segon nom m'agrada, les
amanides m'entusiasmen. Costa trobar-lo però. ... vaig pensant
poti-poti... de tot i de res
Encara no se com, ni què escriure al meu bloc
és... se'm fa difícil. D'entrada és com si parlés amb una paret, però no, hi
altres lectors que miren, que busquen. No és com escriure en un diari, el diari
seria íntim i no el llegiria ningú. O si? Ja és complicat començar a escriure
en un full en blanc, encara ho és més si penses que ho llegiran. M'envaeix un
sentiment de fer el ridícul molt gran, sempre m'ha costat parlar en públic
perla por de no saber explicar-me, suposo que m'aniré acostumant
