Aquest diumenges marxo de vancaçes fora del País. A dos quarts de deu agafaré un tren a Lleó (Castella). Un cop allà començaré a caminar cap a ponent, primer fins a Santiago de Compostela i després fins a Finisterre.
D'aquesta manera enllestiré un projecte que vaig començar el juliol del any passat. Fer el Camí de Sant Jaume de casa meva (a Barcelona) a Santiago de Compostela, a peu. El juliol del 2006 vaig fer el camí de Barcelona a Saragossa, a l'octubre de Saragossa a Burgos, i encara em vaig fer el tram Burgos Lleó al novembre. Només em resta ... la resta del camí.
El tram que vull fer, fins a Finisterre, serà el més llarg que hagui fet mai d'una tirada. Uns 400 quilòmetres. No se si m'ensurtiré. Si en arribar a Santiago he deixat de disfrutar ... ho deixaré estar. Però a priori, l'objectiu es arribar a l'Atlàntic.
D'aquesta manera enllestiré un projecte que vaig començar el juliol del any passat. Fer el Camí de Sant Jaume de casa meva (a Barcelona) a Santiago de Compostela, a peu. El juliol del 2006 vaig fer el camí de Barcelona a Saragossa, a l'octubre de Saragossa a Burgos, i encara em vaig fer el tram Burgos Lleó al novembre. Només em resta ... la resta del camí.
El tram que vull fer, fins a Finisterre, serà el més llarg que hagui fet mai d'una tirada. Uns 400 quilòmetres. No se si m'ensurtiré. Si en arribar a Santiago he deixat de disfrutar ... ho deixaré estar. Però a priori, l'objectiu es arribar a l'Atlàntic.
Inicialment tenia previst de fer el camí de Ponferrada a Santiago amb el meu germà Francesc. Ell sortiria de Barcelona i ens trobaríem a Ponferrada (jo iniciaria el camí tres dies abans a Lleó). Però no ha pogut ser. L'altra dia em va trucar i em va dir que tenia dues noticies, una de bona i una altra de dolenta. L'han ascendit a la feina però ara ha de fer cursets i ahurà de agafar el que l'hi queda de vancançes de manera fragmentada ...
Per tant faré el camí en solitari. Tot el solitari que pot ser el camí francés. De Barcelona a Santiago, l'unic tram veritablement solitari es el de Barcelona a Logronyo. Un cop enllaçes amb la gent que bé de Roncesvalles, gairabé sempre trobes algú. Per això es molt millor no fer aquest tram al juliol, agost o setembre, massa gent per gaudir del camí -a part de la calor-.
M'agrada caminar i m'agrada el senderisme i els GR. El Camí de Sant Jaume es quelcom diferent. Es un camí de fe. Per els creients, fe en el seu deu. Per mi, que soc ateu practicant, em fa retrobar la meva fe en l'humanitat. Fé tant mancada de proves objectives com l'altre, la religiosa, i per això precisament ho defineixo com una fe. Es un camí d'hospitalitat i agraïment, la que és dona i la que és rep. Aquestes dues actituds, donar i agraïr, ens fan millor persones i per tant ens ajuden a fer una millor societat, més justa i humanitària, i per tant, més d'esquerres.
Jo acabo de tornar de fer Burgos - Finisterre i el camí està maravellós. La gent (tant la que camina com las del pobles), el clima, els paisatges, els albergs... ha estat fantàstic.
Res de xinxes, com alguns diuen. Hi ha força estrangers i molt pocs espanyols. En el camí es parla anglès.
No deixis d'anar a Finisterre, val la pena. Tingues en compte que a Corcubion hi ha un bon alberg, de l'AGACS. I al tornar del far fes-ho per la part de darrera del cap, hi ha una pista solitària i de paisatges brutals. Ah, i dona-li records de part meva a la Begoña, la hospitalera de l'alberg de la Xunta de Finisterre.
Molt bon camí.