martainsa |
Terra |
dimecres, 15 d'octubre de 2008 | 16:00h
"Toca, almenys ha plogut bé" va dir la veïna l'altre dia mentre agranava. Han estat a punt d'eixir-nos escames. Però anant a la muntanya a buscar pebrella per a les olives vaig poder olorar i trobar molts esclata-sangs (alguns d'ells verinosos); a més a més, prompte es podran tornar a trobar lletsons pels horts. Però sobretot, el que més il·lusió m'ha fet ha estat vore els brots de faveres.
Un observador extern em podria arribar a titllar d'infantil per aquesta felicitat tan planera: la felicitat que rebossen els brots de les faveres plantades fa deu dies. Però mirant-los m'ature a pensar que fa deu dies aquests brots no eren més que faves en remull, i que la pensada de soterrar-los juntament amb la combinació de terra i una bona saó han convertit aquestes llavoretes en plantes ufanoses; i em sent responsable d'aquest xicotet miracle de la vida, però a escala domèstica.
A més de les faves han crescut els alls grillats, i l'agret s'estén per tot el tros (l'agret és bo, em diu mon tio, perquè saona la terra).
És octubre, però l'hort exhala vida. Quina felicitat més necessite?
