Sembla ser que la votació, dijous passat, al Parlament Europeu, de l'informe Seeber sobre Afrontar el desafío de la escasez de agua y la sequía en la Unión Europea ha suscitat un gran interès social i mediàtic i són nombrosos els missatges que em demanen que l'expliqui. Val la pena que ho faci, penso, especialment avui que els mitjans es fan ressò de la pol.lèmica sobre el transvasament Tajo-Segura (algú els haurà d'explicar a les 120.000 persones que van signar la petició favorable al Transvasament que avui volen entregar al Congrés, que cal buscar d'altres mesures, i que la culpa no és de la UE sinó de qui, fins fa quatre díes, ha estat fent una política absurda i cega de gestió de l'oferta d'aigua, com si aquesta fos inacabable, és a dir, el PP i, en el cas de Catalunya, CiU). El cas és que la votació era significativa per dos motius: (segueix..)
pel contingut mateix de l'informe (el qual explícitament exclou els transvasaments com a mesura adequada per fer front a les situacions de sequera) i el fet que el ponent (Seeber) és, de fet, del PPE, grup que majoritàriament li donava suport, a excepció de la delegació espanyola. La votació va tenir dos moments importants: primer quan es va votar, de manera separada, l'apartat 8 (l'adjunto més avall), i després, lògicament, la votació final. L'apartat 8 estableix el següent: 8. Observa que las medidas centradas en el suministro también deben considerarse con vistas a lograr la solución más eficaz desde el punto de vista económico y medioambiental, optimizando el equilibrio entre el suministro y la demanda y garantizando un suministro público de agua ininterrumpido, incluso en condiciones de sequía, de acuerdo con los principios del desarrollo sostenible; considera que debe promoverse una efectiva jerarquización de los usos del agua, y que la construcción de trasvases para el transporte de agua para grandes distancias no debería ser la solución al problema de la escasez del agua; subraya, sin embargo, la importancia que podrán tener medidas desde el punto de vista del suministro para las regiones más afectadas por la escasez de agua y por la sequía, las cuales se podrán materializar en opciones tradicionales, como la construcción de infraestructuras que permitan regular caudales, o en soluciones alternativas e innovadoras, como la reutilización de las aguas residuales o la desalinización sostenibles;
Aquest apartat, que clarament desaconsella els transvasaments com els del Roina, proposats per CiU, el vàrem votar favorablement la majoria de grups (inclosa la majoria del PPE així com dels PSOE), mentre que el PP espanyol en bloc, axí com ALDE (on hi ha CiU i PNB) hi van votar en contra. Finalment els diputats del PSC Badia, Grau i Obiols es van abstenir. Per a l'anecdotari quedarà que inicialment Vidal Quadras va votar-hi a favor, però després va corregir el vot per alinear-se amb els seus socis espanyols, és a dir, votant en contra, mentre que en el cas d'Obiolsva ser a la inversa ja que inicialment va votar-hi en contra però després va corregir el vot per sumar-se als companys i companyes del PSC, que es van abstenir i finalment la diputada del PSPV Sornosa, que s'havia abstingut inicialment, va corregir el vot per sumar-se als qui havíem votat favorablement.
Pel què fa a la votació del text final, inclòs lògicament el paràgraf 8 al qual he fet esment, vàrem ser 594 els/les diputats/des que hi vàrem votar favorablement, entre els quals no hi havia Ignasi Guardans, que es va abstenir (tot i que el seu grup, ALDE, sí va votar-hi favorablement), i els diputats del PP espanyol, que hi van votar en contra. Novament per l'anecdotari cal dir que Díaz de Mera i Vidal Quadras, que inicialment s'havien abstingut, el primer, i votat a favor, el segon, van acabar corregint el vot per què aquest fós negatiu.
La conclusió és ben simple: avui, la majoria europea està clarament en contra de mesures de gestió de l'oferta d'aigua, com són els transvasaments, tampoc en temps de sequera, i en canvi aposta per d'altres mesures de gestió de la demanda, tal i com la Nova Cultura de l'Aigua, com la reutilització, l'estalvi i, de manera puntual, la dessalinització, precisament aquelles mesures que des que governa el tripartit (govern d'entesa) s'estan duent a terme. En altres paraules, l'oferta d'aigua és limitada, i per tant cal gestionar-ne la demanda per tal que no es deteriori i es puguin complir les seves funcions ecològiques, econòmiques i socials de manera indefinida.
Defensar els transvasaments ja no és, només, una mesura ineficient, cara, socialment i ecològica insostenible, en alguns casos directament especuladora, sinó que, a més a més de tot això, és també una mesura contrària al sentir majoritari europeu. Prenguem-ne nota totes i tots plegats.
Foto: Representants de regants del Tajo-Segura. Font: C. Manuel/EL Pais
En aquella epoca, com ara, els "anecdotes" de les votacions dels grups "grans" espanyols/catalans ja van ser nombrosos, i tristos, però l'important ha sigut veure com els diputats dels altres paisos que no tenen interesses concrets en el tema, han treballat fins esta votació aclapadora.
Molt bé - lo riu és vida, com diem per aqui!
Brian Cutts, Tortosa.
Una abraçada. I a no defallir.
Raül
Pero els partits "grans" ( en numero de diputats) de "aqui" son els que han intentat sempre embolicar l'assumpte. En algunes votacions, allò del disciplina de partit ha funcionat i el PP / PSOE han pogut "convencer" els partits europeus de (suposadament) esquerra i dreta cap a les votacions que volien. Però, per mi, el més impressionant d'esta ultima votació ha sigut veure com el PPespanyol ha quedat totalment sol.
A continuar la bona feina - encara que l'aigua és del que fico més atencio, veig que aneu fent bona feina i molts de camps necessaris.