Atípica i especial. Aquestes són les dues primeres paraules que se'ns ocorren per descriure la presentació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas a Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera. En primer lloc, perquè no resulta massa habitual parlar d'un llibre a cel obert, tot i que les presentacions d'Alcàsser, Vilanova o els barris de Gràcia i les Corts de Barcelona també van ser a l'aire lliure. En segon lloc, perquè tampoc és comú estar dalt d'un escenari i que uns focus de gran potència ens il·luminen fins al punt que no podíem veure les cares del més d'un centenar de persones que s'aplegaren a Artesa i només sentíem el brogit d'una plaça en festa. I, finalment, perquè els Obrint Pas gairebé al complet assistiren a l'acte, fent-se unes cervesetes en un bar proper, a excepció de Miquel Ramos i Xavi Sarrià, que van pujar a l'escenari amb nosaltres.
La presentació de l'acte anà a càrrec de Bernat Giribet, un jove músic d'Artesa de només dèsset anys que ressumí breument el tema del llibre i ens cedí la paraula. De tota manera, el gran moment de Bernat arribà per la nit, al concert dels Obrint Pas, quan va tirar de gralla per col·laborar amb Miquel Gironès en la cançó Caça de bruixes... Però eixa és una altra història que ja explicarem.
(Clicka per a seguir llegint la crònica de la presentació de Del Sud a Artesa de Segre; si vols, també pots veure unes imatges de l'acte)
El segon torn de paraula fou per Antoni. Durant la seua intervenció, explicà amb més detall el contingut del llibre, la divisió per capítols i alguns dels temes que hi apareixen, com els atacs al territori o les dificultats de la música en valencià. De la mateixa manera, va fer un recordatori d'aquelles persones que, d'una o altra manera, han participat en aquest projecte literari, com Lluís Llach, Miquel Gil, Rafa Xambó, Josep Nadal i tants i tants altres.
A continuació, Miquel Ramos va dedicar unes emocionants paraules d'elogi a Del Sud i es va centrar en l'aspecte generacional del llibre. Per a ell, el més destacat és que es parla de la lluita de tot un grapat de gent -els que avui tenim entre 25 i 35 anys- per no ser invisibles i tirar endavant tot un moviment de dignificació cultural, social i política del País Valencià. Xavi Sarrià, qui protagonitzà el darrer parlament, va posar-li nom a aquest moviment: cultura de resistència. Per a ell, mentre no sigam un país normal, mentre no tingam mitjans de comunicació i plataformes on expressar-nos, haurem de seguir endavant amb esforç, honradesa i, sobretot, molta alegria i tarannà combatiu.
Una volta acabat l'acte sense preguntes del públic (el mateix format de la presentació ho feia gairebé impossible), vam baixar de l'escenari per signar al voltant d'una vintena de llibres i, ara sí, sentir la calor d'Artesa. Mentre Xavi i Miquel atenien una televisió local que els va entrevistar, nosaltres vam tindre l'oportunitat de parlar amb molts amics -com el Moisès o la regidora de Cultura, Eva Maza- fer-nos fotos i afermar els llaços que uneixen el Nord i el Sud dels Països Catalans. Els llaços que uneixen a la nostra gent.
Endavant amb la cultura de la resistència!
Visca la terra!
Una abraçada.