jordigarrigos |
dimarts, 14 d'octubre de 2008 | 18:43h
Avui, mesura extraordinària, no parlaré de música. Tot i que en tinc
motius... i molts. Estic a la redacció escoltant el All we could do was
sing (City Slang, 2008) de Port O'Brian i m'està deixant enganxat a la
cadira. Original, fresc, misteriós i energètic. Un bon disc d'un
artista del que hauré d'investigar més abans de parlar-ne amb un mínim
criteri. També molt destacable és el darrer disc (i la història de la
seva vida en general) de Micah P. Hinson. Si podeu, cal fer-se amb el
seu nou àlbum, una joia. Finalment, es clar, Els millors mestres
Europeus (DiscMedi, 2008). El disc de Manel és una passada del que,
segur, en parlarem abastament. No em vull aventurar a dir que serà un
dels discs clau de la música en català en molts anys, però en té pinta.Al tema: hi ha coses que em sorprenen, després m'indignen, finalment em dolen. Avui veia a la televisió que la coneguda simpatitzant socialista Ana Belén s'ha desplaçat fins a Guanajuato per recitar un fragment de La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. El que sorprèn es que ho ha fet en base a l'adaptació que han fet en Joan Ollé amb música de Pascal Comelade. Un muntatge que ara per ara estan interpretant actrius com Montserrat Carulla o Mercè Pons. Com a hores d'ara tots sabreu, a aquesta ciutat mexicana s'està promocionant, en teoria, la cultura catalana dins el festival Cervantino. Llavors quedem en que la millor promoció de la nostra cultura és portar (i pagar) un actriu madrilenya a recitar Rodoreda? Cal recordar al personal que l'Ana Belen ja va promocionar una comunitat autònoma, la de Madrid a uns vomitius anuncis turístics. Pobre Colometa, si ho veiés quedaria encara pitjor del que estava. Però - i no t'ho perdis- això no és tot. La mostra la va obrir Joan Manuel Serrat, que almenys va tenir la delicadesa de fer la majoria de repertori en català. Total, que a Mèxic la cultura del nostre país l'han representat en José Montilla, l'Ana Belen, i en Joan Manuel Serrat. Que tenen tots en comú?
Demà que toca? En Ramoncín adaptant Miquel Gil?
...no entenc com amb tanta lleugeresa es fa referència a Serrat amb aquest rintintín, pel sol fet que no sigui nacionalista, quan ha fet més per la cultura catalana que altres que s'omplen la boca de paraules i es creuen millors i més dignes del seu "país" pel sol fet d'aixecar una bandera... El puritanisme no és bo... i d'acord que potser en el teu escrit entrava dins del context i et venia com a anell al dit per enllaçar una cosa amb l'altra, però bé, això és el que he pensat al llegir-ho i volia escriure la meva opinió... Salut i vola Colometa, amunt amunt amunt!
Serrat és un referent de la cultura catalana, agradi més o menys, però ho és. El rintitin no era per la seva obra, totalment respectacle, sinó per la corda partidista general. Els dos grans noms a la premsa han estat en Serrat i la Ana Belén, declarats simpatitzants socialistes, aquí està el drama.
Entenc que no tota la cultura del país és independentista i/o nacionalista, és la realitat que tenim. El que no puc sofrir és que es malgastin diners públics en la promoció d'una vessant ideològica (i oju, que ho fan tots eh!)