Com que sóc d'aquesta manera, encara tenia al passadís de casa la maleta que vaig endur-me a l'últim Mercat de Música Viva de Vic. Era allà a terra, i tots aquests dies ha servit de matalàs per a les glorioses becaines del meu gat, l'inigualable Loló. Per fi l'he buidada: entre catàlegs, discos promocionals, caramels de menta i coses per l'estil, hi he trobat un regal que em va fer el gran Xavier Guitó. [ + ]
Guitó (1975) és el pianista que, des de fa uns anys, treballa amb Roger Mas. Dins de la programació off de Vic (el cicle In-Victro), va presentar un projecte personal decididament impactant. En companyia del guitarrista Ivan C. Dach, i sota el nom de Les Pilotetes Vermelles Ataquen de 9 (déu n'hi do!), va desgranar davant d'una audiència atònita una llarga suite de música electroacústica experimental que, personalment, em va deixar encantat de la vida.
Alhora d'escriure aquesta composició, Xavier Guitó ha seguit la proporció àurea (o divina proporció, o número d'or), igual que van fer al seu dia grans músics com Béla Bártok o Karlheinz Stockhausen.
No és una música fàcil, esclar. Per sort. I la partitura (el regalet que em va fer en Guitó), també té la seva gràcia. Aquesta n'és la primera pàgina:
Mola, ein?
(Si t'atreveixes, pots sentir la música de Les Pilotetes... aquí)
Alhora d'escriure aquesta composició, Xavier Guitó ha seguit la proporció àurea (o divina proporció, o número d'or), igual que van fer al seu dia grans músics com Béla Bártok o Karlheinz Stockhausen.
No és una música fàcil, esclar. Per sort. I la partitura (el regalet que em va fer en Guitó), també té la seva gràcia. Aquesta n'és la primera pàgina:
 |
(Si t'atreveixes, pots sentir la música de Les Pilotetes... aquí)
