Correu Blocs | VilaWeb.cat
manel-pegagrega | dimecres, 15 d'octubre de 2008 | 00:58h

El magnicidi de Lluís Companys i Jover, President de Catalunya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Era el moment de les tenebres

quan llum no veieu ni camí

i amagaven la cara els àngels

d'amargues menes de morir.

Els grans traidors de la terra

varen lliurar-lo al més roí.

 

-Véns i et perdem- deien en veure'l

la mar i l'aire pirinenc.

Ulls catalans espurnejaven:

Va de la mort al negre avenc.

Amb posat d'ira «¡Viva España!»

escopí un noi escardalenc.

 

Del pobre clos on el tancaven

sonaren pany i forrellat.

De sos amics era en la casa:

del perseguit i del postrat.

Tenia allí per companyona

la catalana llibertat.

 

El van jutjar quatre fantasmes

de l'eterna Espanya dorment,

amb llurs espases de per riure

i llur orgull, boira en el vent.

Fins que un matí sent a la porta:

heus ací la mort, President.

 

La mort m'espera, bona amiga

de mà cruel i tendre si.

Ara, mos peus, aneu descalços:

sense embolcall m'heu de servir.

És tocant terra catalana,

sentint-la bé, com vull morir.

 

Tot peresós, el sol d'octubre

daurava el dia a poc a poc.

Quan els fusells van encarar-li

ell espera la veu de: -Foc!

que, eixit d'un rengle, donaria

l'oficial, rígid i grog.

 

I en encetar-se'n la paraula

amb dring de renec foraster,

ell crida: -Visca Catalunya!

Tot, gent i pati, es va desfer:

i un batre d'ulls abans de caure

la gran Invocada veié

com una barca tota sola

però menada pels destins:

per uns destins d'ales nacrades

i el guspireig de les onades

i els salts de joia dels dofins.

 

Josep Carner:

Fi de Lluís Companys

 

 

(Stephen Cartwright, "Poesia catalana de la Guerra d'Espanya [1936-1939] i de la Resistència" pàgs. 150-151, París, 1969)

(Emili Segués:Joaquim Molas, "Antologia de la Poesia Patriòtica Catalana" vol. 2, pàgs. 140-141, Edicions Catalanes de París, 1976)


Comentaris: 2
  • És de rebut
    Papitu| Adreça electrònica | dimecres, 15 d'octubre de 2008 | 08:22h
    Han passat 68 anys (30 d'ells en "democràcia") i ni l'estat, ni el parlament espanyol han badat boca. Ara és la neta qui de la mà de la Generalitat ha d'exigir justícia.

Com i per què

Aquest bloc recull anècdotes, acudits i comentaris de la primera traducció de Bleak House, de Charles Dickens, al català. L'obra traduïda estarà disponible per fascicles mensuals sota una llicència creative commons.

a/e de l'autor

manel-pegagrega [arroba] casa-inhospita [punt] cat

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    


From axom

Foto axom

Blocs de Lletres

Condicions d'ús

Aquest bloc i la traducció al català de Bleak House estan subjectes a una Llicència de Creative Commons

M'agrada especialment...

Caliu - Puigcerdà

Moritz

Blogs de lletres

Ràdioblog Catalunya Ràdio


Catosfera

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats