Moisesqb |
dimecres, 22 d'octubre de 2008 | 10:47h
La reconvenció em ve per tots costats: Els fills, els amics propers, àdhuc del què en podriem dir la classe terapèutica, que és un sector que mereix molt de respecte i ésmolt assenyat fer-los'in cas.
Però escolteu amics,els dics jo, que us penseu que això es tracta d'obrir l'ordinador, apretar un botó i pam! ja hem penjat un post.
Però escolteu amics,els dics jo, que us penseu que això es tracta d'obrir l'ordinador, apretar un botó i pam! ja hem penjat un post.
No podem oblidar l'estat d'ànim, la força física, la claredat mental, perquè són la base de qualsevol activitat. I jo aquests paramàtres els tinc fregant la ratlla vermella de perill. Tot i aixì donat que aquelles persones m'ho recomanen de bona fe i pel meu bé em trono quasi sense saber com teclejant. Es curiós com, a mida que vaig teclejant, lar espiracció se'm accelera.
No sabria pas què dir-vos. El darrer post que vaig escriure, repassant-lo ara mateix he vist que, sense voler, em surten matisos surealistes. Mimoses i trombons, senyoretes lleugeres, aristocràcia... M'ha fet somriure al llegir-ho car jo no vig viure aquella època. He pogut gaudir sempre de l'olor de les flors grogues i m'he admirat de la majestusitat i potència del metall en les orquestres. Però per raó d'edat no vaig viiure aquella època.
D'on he tret, doncs, aquella història (que havia de ser més llarga) amb aquells absurds que fan que ara la trobi surrealista?.
Tinc guardades unes consideracions que encara sobrepassaran aquest tarannà. Una mena de comparació entre els escarabats i les papallones.
Però avui no, avui ja he complert. Hauria de complir cada dia. Però no sé si serà possible.
A reveure.
No sabria pas què dir-vos. El darrer post que vaig escriure, repassant-lo ara mateix he vist que, sense voler, em surten matisos surealistes. Mimoses i trombons, senyoretes lleugeres, aristocràcia... M'ha fet somriure al llegir-ho car jo no vig viure aquella època. He pogut gaudir sempre de l'olor de les flors grogues i m'he admirat de la majestusitat i potència del metall en les orquestres. Però per raó d'edat no vaig viiure aquella època.
D'on he tret, doncs, aquella història (que havia de ser més llarga) amb aquells absurds que fan que ara la trobi surrealista?.
Tinc guardades unes consideracions que encara sobrepassaran aquest tarannà. Una mena de comparació entre els escarabats i les papallones.
Però avui no, avui ja he complert. Hauria de complir cada dia. Però no sé si serà possible.
A reveure.
Teresa
Moïses, company blocaire, és bo que sàpigues que ens dónes alegria si escrius, els escarabats, les papallones, la llum tènue d'una làmpada, les roses, les obagues, el paisatge, la pluja, la veïnada... els records. Tot i tot ens interessa i ens agrada. Si contestes, si no ho fas, tot potser menys el silenci que acceptem de malgrat. Obres camí i ja has creat un espai, no és fàcil i ho has fet. A reveure. Saps que ens hem conegut virtualment amb na Montserrat?...vaig saber que duia el teu segell ... I tant que el duia. Un plaer.
Gràcies per l'esforç de tornar, Moises.